Avui torno a ser a la "Suissa Brasilera", aquest cop per una reunió amb l'empresa. Això indica que, tot i que el Brasil és molt i molt gran, no hi ha gaires llocs bonics on anar que quedin a un cop de cotxe de Sao Paulo. Si que hi ha algunes platges a uns 200 Km que no estan malament, però com pels Brasilers, tot i que molts dies arribem als 24 graus, és hivern, doncs toca anar a la muntanya. Com és habitual en aquest tipus de reunions, sempre hi ha una activitat social relacionada amb temes de recursos humans. Avui tocava liderar un Quad. Al principi m'ha costat de dominar, jo em comportava com si est tractés d'una moto! Però després de 90 minuts de conduir pel fang i sota la pluja, el Quad i jo ens hem fet amics i m'ha sabut greu deixar-lo.

Aquest cap de setmana he estat a l'anomenada "Suissa Brasilera". He trobat que el lloc era molt semblat a la Cerdanya, amb una altura de 1.3 00 metres, i una temperatura com la de la Cerdanya a la primavera. Pels Brasilers feia massa fred i per tant anaven tots amb barrets, bufandes i guants. El poble principal esta construit imitant els pobles del centre d'europa. Tot plegat feia que oblidés que sóc al Brasil i em sorprenia quan em parlaven en portugués. Els restaurants oferien principalment plats per passar el fred, salsitxes alemanyes, choucroute, fondues de formatge, carn i xocolata...I pel carrer es podien comprar vasets de xocolata desfeta per fer passar els fred provocat pels 15 graus de temperatura que teniem a la tarda.

Aquesta foto no és de Brasil, sino del dia que vaig estar firmant la meva primera obra literària:

"Un matrimoni Blaugrana".

Us animo a tots aquells lectors del meu blog a que el llegiu si no ho heu fet ja!

Dijous i divendres vaig viatjar a l'Estat de Santa Catarina, al sur del pais. Ja és la tercera vegada que hi vaig però com fins ara no havia pogut fer turisme, vaig decidir agafar-me el divendres festiu i donar un volt per la zona. La capital de l'estat és Florianópolis, però els brasilers en diuen Floripa per abreujar. Divendres al matí feia molt bon dia i vaig decidir demanar un canvi en el vol de tornada i quedar-me fins diumenge. Però no va tardar en tapar-se el dia i rápidament vaig descobrir que és un lloc on quan plou no es pot fer res de res. Fora de les platges, no hi ha res a visitar ni a fer, de manera que vaig mantenir el bitllet de tornada per divendres a la nit. Malgrat les pluges, vaig poder comprovar que les platges no són res de l'altre mon, tot i que no m'atreveixo gaire a dir-ho perque com he "rajat" tant de Sao Paulo, semblarà que m'ho carrego tot en aquest pais...

Ja de tornada a casa, vaig sopar en un bar on vaig descobrir que hi ha una altra manera de penjar samarretes a casa. Ho podeu veure a la foto.

L'altre dia vaig passar per devant d'un lloc on venien tot d'objectes de segona mà. Vaig veure que tenien llibres del Mortadelo en portugués. Però el nom del filemón l'han canviat considerablement. Després he sabut que els llibres es diuen diferent si son en Portugués de Portugal on en Portugués de Brasil.

Al Brasil són Mortadelo e Salaminho i Salomão e Mortadela a Portugal.

Ara penso que m''hauria agradat comprar el llibre, que d'altra banda no se quan valia. I fer una col.lecció de llibres de cómics en idiomes diferents...

M'ho pensaré!

com deuen ser els Zipi i Zape, i el Benet Tallaferro o el Jep i el Fidel en portugués?

Ahir vaig anar a una degustació de pa amb tomàquet i embutits i truita. Aqui en diuen "pesquinhos catalanes". Encara no tinc nostàlgia del menjar de la terra, no obstant em va agradar menjar fuet, botifarra blanca i pernil. El pa amb tomàquet en si no era res de l'altre món, però els embutits eren boníssims. Vaig preguntar d'on eren i em van dir que dels Pirineus. Quan vaig voler saber com els feien arribar dels Pirineus fins aquí (jo preocupada sempre per la logística) em van dir que el Pirineus és una botiga de Sao Paulo que fa embotits de la mateixa manera que es fan als Pirineus catalans. També ens van dir on els podem comprar. Valen el doble que els embotits paulistes, però crec que val la pena pagar-los. (aquest post va dedicat a aquells que em dieu que sempre parlo de futbol, avui per tant, gastronomia!)

A continuació he traduit el que han penjat a la intranet de l'empresa en relació al proper campionat de futbol. Suposo que totes les empreses deuen fer coses similars.(faig traducció simultània perqué estava en Portugués):

Copa do Mundo 2010

Per incrementar encara més el suport a la nostra seleccio, conegueu la programació que l'empresa ha preparat per vosaltres:

Partits a les 11h: Hi haurà unes instalacions preparades per veure els jocs a l'empresa.

Partits a les 15:30 Els treballadors, becaris i externs podran marxar a les 14:00.

Tots junts donarem suport a l'éxit del Brasil rumb a l'Hexa!!!!

Suposo que a Barcelona no ho han fet perqué no tenim cap selecció a la qual donar suport...

Tal com ja vaig dir, vaig assistir a la presentació del llibre "A bola no entra por acaso" i també, al dia següent, vaig anar a la reunió que en Soriano feia amb la penya blaugrana. El llibre em va semblar molt oportunista i carregat de tópics que es poden trobar a qualsevol llibre de management. Potser els exemples que hi surten, sempre relacionats amb situacions reals del mon del futbol, poden ser més originals i divertits.

La presentació de la candidatura a la qual dona suport no em va semblar gaire convincent. Va fer énfasi en dos punts: la promoció del club a nivell internacional i més participació del soci en les decisions (és a dir, podrem votar la samarreta que lluirà el nostre equip...). De temes esportius no en va tocar cap, només va dir que ara no tocava parlar de fitxatges i que a més a més aquest és un tema de Guardiola i Txiqui.

Ja torno a ser en aquesta meravellosa ciutat de Sao Paulo. El viatge va anar bé encara que el núvol de cendra del famós vulcà el nom del qual no se repetir ni fent un "copy paste" va estar a punt de que no viatgessim. Finalment vam sortir de Madrid dient el pilot que l'avió volaria baixet per la zona de Canàries amb la fi d'esquivar les cendres. El vol de Barcelona a Madrid també l'haviem fet arran de terra per evitar entrar en el famós núvol.

Avui m'han dit que en Soriano visita la penya blaugrana de Sao Paulo aquest dissabte. En realitat ve a vendre el seu llibre, publicat l'any 2009 i del qual ara se'n fa ell llençament al Brasil. Aprofitaré i fare propaganda del meu!

Avui hem visitat una antiga cisterna turca. Es una mena de cova artificial , molt gran i amb moltes columnes, on s'hi guardava l'aigua per abastir la ciutat. Aquí si que hi havia peixots dins de l'aigua, però no gaire grans.

El que veieu a la foto encara que no ho sembla gaire, és una illa artificial construida en mig del riu. Es l'illa de l'aficio del Galatasarai, on només hi poden accedir els socis del club. L'estadi és en terra ferma, molt aprop d'aquestes instal.lacions. Així doncs quan l'equip guanya algun campionat, els socis poden anar a agafar una "turca" a la seva seu social.

Ara sóc a Istambul, una ciutat molt bonica i també molt caòtica. Com ho comparo tot amb Sao Paulo és realment un lloc meravellós. Com ve sent habitual en els meus viatges, ja he aprés algunes coses sobre el futbol del pais. Per començar, l'estadi del Besiktas és al costat de l'hotel Si mireu la foto, l'edifici alt que queda a l'esquerra de l'altre edifici alt que sembla més proper, és l'hotel on estem allotjats. Des de les habitacions dels pisos de més amunt es veu l'estadi, i des del carrer també es veu molt bé. A més a més, avui hi ha partit i se senten els cantics de l'afició. A la foto hi ha hagut molt retoc de fotoshop perqué el camp en realitat és molt més cutre. Es molt pitjor que el de l'huracan, per exemple.

També us puc dir que el nom del Galatasarai. D'una banda "Galatas" són els habitants d'alguna zona d'Istambul i Sarai vol dir palau. O sigui que Galatasarai és el palau dels Galates.

Avui hem visitat mesquites i un mercat molt semblant al que vam visitar a Marrakesh. També hem fet un passeig en vaixell pel riu.

Ahir vaig anar a un casament pel civil. Vaig fer de padrina i testimoni.Erem pocs i va ser senzill i simple, però va estar bé. Com la majoria dels homes eren catalans, la preocupació principal no era el casament sinó el partit de futbol. Ja estava previst que després de dinar aniriem a veure'l a casa d'un dels convidats. En arribar al "cartorio" (el jutjat) el padrí i jo vam entrar a preguntar quan ens tocava. Com anavem arregladets i jo duia un ram de flors que havia comprat per regalar a la nuvia, la senyora que ens va atendre ens va fer passar pensant que erem els que ens casavem. Un cop desfet el malentés i demanar-nos moltes disculpes ens van fer passar a tots.

Després de fer unes fotos en un parc i anar a dinar tots junts, vam dirigir-nos a la ciutat de Baureri preparats per veure el matx. Abans però, vam parar a comprar cava (català) per celebrar la victòria. El cava havia de ser català, no només per un tema de qualitat, sinó també per un tema de superstició, tenir cava català a la nevera no dona mala sort (?)

Després d'aquest meravellós viatge familiar tinc una mica de "liu" mental. No se si el Chacaria juga a la bombonera, si el Corinthians va guanyar contra l'huracan la lliga estatal, si el Pepe Callao va omplir el carrer Teodor Sampaio de guitarres, i si la "garganta del diablo" es troba al costat de la Plaça de Sé. En qualsevol cas estic ben tranCUIla i preparada per anar a treballar demà. M'he comprat uns ous kinder per menja a la feina com si fos la mona!

Diumenge vaig sortir en bicicleta pels voltants de Tucson. Hi vaig anar amb un alemany. Vaig llogar una specialized amb triple suspensió i haig de dir que vaig poder anar pel camí de pedrotes amb molta dignitat!La bici ajudava força!. Vam fer un recorregut que va durar unes 3 hores, i vam arribar al Catalina Park, un parc natural molt famós a la zona. Durant tot el camí vam estar envoltats de cactus, caure volia dir quedar foradat com un colador. De fet quan vaig arribar a l'hotel tenia punxes per tot arreu, especialment al cul! Vam veure molts conills enormes, det tamany de la roda de la bici.Sembla ser que són l'aliment principal de les vibores però no veig jo com una serp es pot empassar un conill tan gran. Afortunadament no vam veure cap serp, són mes habituals a l'estiu quan fa molta calor. Dilluns vam repetir l'excursió però menys estona ja que haviem d'anar a treballar. Vam quedar a les 5.30 del matí i a les 6 ja estavem pedalant!

Tal com vaig comentar al darrer blog, ja sóc a Tucson. Aquestes imatges les he pres mentre a Barcelona era l'hora de sopar. De dia fa bastanta calor, a la nit refresca força. Sembla ser que pels voltants de l'hotel està ple d'animals, entre ells escorpins i moltes serps, víbores! Diuen que vigilem no entrin dins les habitacions, A dins l'hotel he vist conills i a la piscina hi ha un parell d'anecs nedant tot el dia.

La foto on no surto jo és la vista des de l'habitació. Els edificis són tots d'una o dues plantes i queden camuflats entre la vegetació de cactus.

Avui tenim canvi de paisatge. Ara sóc a Houston camí de Tucson a Arizona. Realment m'ha alegrat poder passar el cap de setmana en un lloc diferent de Sao Paulo. Tucson diuen que està considerada la millor ciutat dels Estats Units. També és la zona habitada continuament més antiga de l'hemisferi nord. Ah! i està agermanada amb Segovia. Es troba només a 96 km de méxic. La ciutat està envoltada d'un desert on hi prolifera un cactus que es diu saguaro i que pot arribar a tenir una alçada de 10m.
Ara hi fa un temps primaveral amb uns 25 º de dia i uns 12 a la nit. I evidentment, com és una zona desértica, hi plou molt poc!
No se si hi ha gaires coses a visitar, però en qualsevol segur que és una ciutat més segura i neta que Sao Paulo.

Ahir vaig anar a Barueri, una ciutat a uns 50 km de Sao Paulo, per veure el partit. Ultimament hi ha hagut problemes amb el lloc habitual de reunió, i per tant no hi ha cap opció per veure el partit. Vam dinar en “petit comité” a base d’escalivada, truita de patata i pollastre. Um cop acabat i celebrats els tres gols, vam quedar-nos una estona més, per veure si el Valladolid ens donava alguna alegria, però veient com anaven els primers minuts, vam decidir marxar a la mitja part. Durant el dia va ploure força, de fet anant cap allà vam enganxar una tormenta important de vent i pluja. Com diuen alguns, circular per aquí és més un rallye que altra cosa.
Quan ens acostavem cap a casa, ja de nit, vaig veure que tot el barri estava a les fosques. La tormenta havia provocat uma explosió a la central eléctrica que alimenta el barri, i no hi havia electricitat. La majoria dels múltiples restaurants que hi ha per la zona estaven tancats. Feia por caminar pel carrer (més de l’habitual). Una noia alemanya que treballa amb mi i que viu també al barri, em va trucar i em va dir que el llum havia marxat a les 12 del migdia. Afortunadament no tinc res a la nevera que es faci malbé, perqué després de tantes hores sense electricitat i amb la calor que torna a fer... O sigui que a les vuit de la tarda jo era a casa sense poder sopar, llegir, cuinar, mirar la tele i sense poder sortir al bar de la cantonada per estar tot tancat. Afortunadament sobre les 2 de la matinada m’he despertat perqué ha tornat el llum, i com era d’esperar, el de la meva habitació havia quedat encés.
(la foto seria tot negre, negre, negre...per tant no la poso)

Ahir vaig estar a l'estat de Santa Catarina. Brasil es composa de 27 estats, la majoria d'ells més grans que la península ibérica. Però l'estat de Santa Catarina, és dels petits (deu ser com 3 o 4 vegades Catalunya) i té uns 6 milions d'habitants. Per tant està bastant despoblat. Té unes platges magnífiques que vaig veure des del cotxe amb molta enveja per no poder baixar a donar-me un bany. Vam anar a dinar a un restaurant que estava enmig d'una urbanització que em va recordar a "La Gavina" de S'Agaró. Però tot era més bonic perqué els jardins eren molt més frondosos plens de plantes tropicals.Realment un lloc fantàstic, ric i ben cuidat...L'únic problema és que la gent s'ho pren tot amb molta calma i vam estar quasi dues hores per dinar, havent demanat només peix a la planxa!

Avui farem una mica de cultura paulista. A continuació teniu la foto de la plaça de Sé. Aquesta plaça es troba al centre de Sao Paulo i és des d'allà on es compten els kilómetres de les carreteres de Sao Paulo, és a dir que és el kilómetre zero. L'esglèsia que veieu és la catedral. un dels cinc temples gótics més grans dels món. A la foto la veieu bastant maca, amb un cel blau...però quan ets allà, tot és brut, la catedral és grisa de la polució i el cel rarament és blau!

Se que la plaça es diu plaça de Sé perqué agaf el nom de la catedral. Però no se perqué la catedral es diu Sé. Miraré de buscar informació i donar-la en un altre post, encara que potser algun lector en pot tenir alguna idea.

Degut que alguns dels lectors habituals m'han comentat que els meus posts tracten moltes vegades temes futbolístics, avui he decidit parlar de presons. Només sortir de l'aeroport internacional de Guarulhos, camí de Sao Paulo, es poden veure 3 ó 4 edificis com els de la foto. Resulta que són presons (crec que n'hi ha 6 en total). Inicialment hi havia una única presó amb 6000 "hostes" dins. Però algú va pensar que tanta gent "dolenta" junta era una bomba de rellotgeria. Va ser llavors que van decidir separar-los en diferents edificis. Tal com diu el conductor que em ve a buscar, sortir de l'aeroport i veure tanta presó és una "bona" imatge de presentació de la ciutat. A continuació copio una part d'una notícia extreta d'internet. Els fets van tenir lloc l'any 2005, i crec que era en una altra presó més lluny de Sao Paulo, però no deixa de semblar un guió de peli del Lucky Luke

"Un total de 55 presos escaparon de una cárcel en el estado de Sao Paulo en la noche de ayer tras cavar un agujero en su celda, informó hoy la Policía".

Ahir vaig anar a una Escola de Samba. Es diu "Camisa Verde" i pel color de les fotos podeu saber-ne el motiu!.Feien el darrer assaig abans de la desfilada el proper diumenge en el sambódromo. La desfilada està organitzada per "Alas", cada ala és un grup de gent que té una funció diferent, i que van vestits d'una manera determinada.(crec que funciona així). A la foto de l'esquerra hi ha les "Alas bainas" que són dones que porten el vestit típic de Bahia, on s'origina la samba al Brasil. A la dreta hi ha la "Porta bandeiras"(no es veu gaire, però la dona porta un pal dalt del qual hi ha la bandera de l'Escola), i "el mestre de sala".Quan ells passen (són els primers després dels "Abre Alas" i els "Comissao de Frente") es considera que comença l'espectacle. Crec que ja se més de samba que de sardana.

Parlant d'edificis aquí teniu una foto del lloc on treballo. Fa dos dies que no tenim llum, i quan no hi ha llum, no van les màquines de café, ni tampoc les d'aigua, ni les aixetes que van amb un sensor, ah! ni l'aire condicionat. O sigui que ens passem el dia clapats (per falta de café), acalorats, mig a les fosques, sense rentar-nos les mans, amb sed i buscant un endoll dels pocs que funcionen per connectar el pc quan s'acaba la bateria. M'han explicat que això és culpa del president del pais, que enlloc d'invertir en infraestructures, ha invertit en carnavals. Sembla que a pocs dies del "jolgorio" carnavalenc, degut a la quantitat de gent que viu aquí, la demanda d'electricitat és tan alta, que tot peta. Si ara és així, imagino que el dia de carnaval es quedaran a les fosques! De totes maneres no entenc res, perqué hi ha qui diu que per carnaval tothom marxa a "praia" i Sao Paulo es queda buit, buit...

Hola,
Aprofitant que us vaig parlar de l'edifici en forma de vaixell, he pensat que podem fer una mica de cultura. Aquest edfici (el que té forma de vaixell) és d'un arquitecte molt famós a Sao Paulo que es diu Ruy Ohtake.Es japonés. Ha fet altres edificis famosos a la ciutat com el de la foto que es diu Ohtake Cultural i que casualment porta els colors del Barça. A més a més Ruy Ohtake és el responsable de la remodelació de l'estadi de Morumbi. Se que aquest estadi volia ser la seu de la jornada inaugural dels mundials del 2014, però desconec si ja se sap si la faran aquí o a algun dels altres 11 estadis que havien sol.licitat acollir aquesta cerimònia. La final es jugarà a Maracanà.

Ahir vaig anar amb els de la penya del Barça, a dalt de tot d'aquest edifici. Es un hotel que preten tenir forma de vaixell, es complementa amb l'hotel vela de Barcelona! Hi ha una terrassa amb un restaurant i un bar "pijo". Té unes vistes espectaculars sobre Sao Paulo. Com hi vaig anar a la nit, fins i tot aquesta horrible ciutat semblava bonica. Al terrat hi ha una piscina, un senyor hi va caure per accident. Anava tot ben vestit, suposo que es va sentir molt ridicul quan va sortir amb sabates i tot, xop, regalimant aigua per tota arreu.Elscambrers van haver de pescar el móbil i les claus de la piscina. Quan vam marxar hi havia una cua de més de mitja hora per entrar en aquesta espectacular bar-terrassa.

Aqui de nou i sense gaires novetats. Avui a la tele he vist que fa 44 dies seguits que hi ha tormenta. Els llocs que s'inunden no tenen temps d'eixugar-se que est tornen a indundar. Ahir mitja ciutat va quedar sense llum perque van caure els pals eléctrics durant la tormenta diària...

De moment a mi no m'ha afectat gaire!

Ahir per sopar vaig agafar una llauna de tonyina que vaig comprar al super. Quan la vaig obrir, l'olor i la consitència eren de menjar de gat. Tant és així que vaig pensar que m'havia equivocat.Però a la llauna hi deia "atum" o sigui que suposo que era tonyina. En qualsevol cas me la vaig menjar, (no hi havia res més i el restaurant de l'hotel ja estava tancat)...

Avui espero comprar amb una mica més d'ull!

Després d'uns dies a Barcelona, torno a ser en aquest "fantàstic" pais, i aquesta "sensacional" ciutat. El viatge va consistir en passar-me 20 hores seguides en un avió (sense tenir en compte l'estona Barcelona-Madrid). Quan vam arribar a Sao Paulo (quasi 12 hores de vol), l'avió no podia aterrar per saturació de l'aeroport. El pilot va estar una hora donant voltes fins que va decidir que calia posar més combustible, i va canviar de destí, anant a Rio. Vam estar 4 hores a Rio ,parats, dins l'avió, havent d'aguantar una bronca monumental de la "sobrecargo" (una hostessa amb galons) que ens va fer estar asseguts i sense parlar pel mòbil durant dues hores. La senyorita Rotenmeyer era una aficionada al costat del que va fer la sargenta!.Després de l'experiència em venen dues preguntes al cap; els que gestionen els aeroports són idiooooootes, com no es pot preveure una saturació? i...som els passatgers de l'avió clients o no de la companyia que "ens" transporta? si jo li clavo a un client la bronca que ens va clavar aquella bleda, segur que el client no torna a comprar res de res...Ja podeu riure, ja, de les meves bronques grau 0, res a veure amb el que va fer la d'Iberia.

A Sao Paulo tot igual. Cada dia tormenta, dia si i dia no inundacions, caos circulatori, contaminació per un tub...tot igual.

Ahir hi va haver inundacions a la ciutat.Abans era poc habitual, però diuen que, amb el canvi climàtic (la fi del món?) s'han accentuat i aquesta és la tercera en dos mesos. El conductor que em ve a buscar em va informar de que Sao Paulo era un caos per culpa dels enormes bassals que hi havia a les "marginals", que són com les rondes de Barcelona. Jo ja ho havia vist a les notícies de la tele.

El parking de l'empresa va quedar tot inundat i vaig ajudar a una noia a rescatar el seu cotxe que havia deixat allà tota la nit.

Però, com tothom estava enganxat a les marginals i jo per anar a la feina no hi haig de passar, vaig arribar més depressa que mai!

Avui el conductor m'ha dit que ja no hi ha problema d'aigua, però que està previst que els agricultors tallin la carretera. Espero arribar a l'aeroport!

Donem la benvinguda a un nou lector del blog, JA, que s'ha afegit a la llarga llista de comentaristes que ja teniem.

Aquí teniu una imatge del meu "garito". Avui he cuinat per primer cop, una truita d'esberginia. Semblava dificil en aquesta cuina de la "senyorita Pepis" (els joves busqueu a Google qui era la Senyorita Pepis), però ho ha aconseguit.

A part d'això he sabut que la penya del Barça es pot reunir un altre cop al bar de sempre, de manera que el proper cap de setmana que estigui aquí miraré d'anar-hi a veure si es repeteix el resultat del primer dia que vaig estar amb ells: golejada del Barça i derrota del Madrid.

Hola, avui un dia més tranquil que ahir. He anat a un parc que es diu Ibirapuera. Es com la ciutadella de Sao Paulo, amb la diferència que deuen ser igual de grans, i a Barcelona no hi ha 22 milions d'habitants com aquí. He passejat una estona i finalment m'he assegut en un banc a llegir. Quan portava uns minuts asseguda, ha arribat un senyor en bici i s'ha assegut al mateix banc que jo. Tenia un aspecte pintoresc, amb els cabells llargs i arrissats. He pensat, "fa pinta de pintor!". El senyor s'ha quedat mirant el meu llibre i m'ha preguntat si estava escrit en català i si jo era brasilera. Li he respós i m'ha explicat que ell és pintor i té una amiga pintora a Tarragona. També m'ha dit que vol estudiar català però no té temps. M'ha explicat que va pintar un quadre que es diu "arbre recolzat" (en català), que és un arbre mig tombat que hi ha en el parc on erem. Després s'ha tornat a posar el casc, ha agafat la bici i ha marxat.

Avui he anat a veure el partit amb la Penya Barcelonista de Sao Paulo. Habitualment es reuneixen en un bar, però avui, amb motiu de la celebració de les 6 copes, han fet un "xurrasco" a casa d'un dels membres, i allà ens hem quedat fins l'hora del partit. Entretant hem pogut viure i veure la derrota del Madrid, que hem celebrat amb molt vi i cava, de manera que en el moment de començar el partit del Barça, ja duiem una bona dosi d'alcohol al cos.

El Ferran, el president de la penya, s'ha ofert a venir-me a buscar per dur-me fins allà (a uns 50 kms de Sao Paulo). Jo he començat al partit amb el meu pessimisme habitual, però contenta en saber que en el pitjor dels casos quedavem a 3 punts del Madrid. El Cristian, un català que fa 4 dies que s'ha instal.lat aquí, m'ha dit que avui el resultat seria 4 a 0. A la mitja part seguia ferm en que el Barça marcaria 4 gols. Quan el Messi ha marcat el quart, l'he felicitat!

O sigui que el meu primer partit al Brasil ha coincidit amb un dia rodó (segons el blog del Sam) on no hi consta que ell (el Sam) ha guanyat 2 a 1.

Aquí teniu una foto a l'oficina. Ara tot està net i endreçat...esperem que segueixi així. Al darrera podeu veure uns arbres bastant frondosos. Quan van fer aquest edifici, va ser necessari talar uns arbres semblants. Per aquest motiu van tenir problemes i van haver de plantar més arbres dels tallats en una altra zona. Si tinc ocasió ja us passaré unes fotos d'aquests arbres plantats, que avui per avui són escanyolits i raquitics!. Em va semblar curiós que en un pais on cada dia deforesten a la selva amazónica cententars d'hectarees, es posin així per quatre arbrots tallats en mig d'una ciutat bruta i contaminada!

Avui m'he adonat de que l'altre dia vaig ficar la pota i pot ser que en el programa de la Mònica algú la fiqués també. Suposo que recordeu que diumenge, li vaig estar ensenyant paraules en portugués. La Mònica estava interessada en paraules que fan gràcia o que volen dir coses diferents en català i en portugués: pegar vol dir agafar. Quan ja acabavem vaig recordar una paraula que em fa molta gràcia. En el trajecte de l'hotel a la feina, passo sempre per una zona molt cutre on hi ha bars i botigues de pneumàtics. Al llarg d'aquesta zona sovint veig escrita la paraula borracheria. Com em va fer pensar en borratxo i la zona té bars, pensava que era la manera d'anomenar aquests locals on la gent hi va a prendre alguna cosa. No obstant, com podeu veure per la foto, borracheria és pneumàtic! Espero que la Mònica no li expliqués aquesta paraula al seu colega de la ràdio. L'he intentat escoltar per internet però no el trobo!

Seguint els consells recollits en els nombrosos comentaris que he rebut, m'he començat a informar sobre temes de futbol d'aquest pais. Com ja és sabut, hi ha moltíssims equips. Com hi ha molta pobresa, els nens que viuen al carrer, es passen el dia xutant pilotes, i si viuen a la costa ho fan a la platja.

La lliga comença al maig i acaba al setembre. No obstant fa temps que diuen que volen canviar el calendari, i seguir el que es fa a Europa (de Setembre a Juny). Si ho fan així, però, agafaran tota la calorada de l'estiu (com a mínim a Sao Paulo). A més a més hi ha la lliga de cada estat. No tots els estats en fan (de moment desconec quins estats si i quins no).Aquesta lliga es juga durant els mesos en que no hi ha lliga brasilera, o sigui de Desembre a Maig.

Suposo que no us he donat gaire informació que no sabessiu, però jo ja he aprés alguna cosa del futbol local, i en canvi no se fer cap plat brasiler.

Aquí no paren de dir que el C.Ronaldo i el Kaka han sortit juntets de l'armari.

Sam, com pots veure a la foto, la teva idea ja està posada en práctica.

Avui, per primer cop, he passejat pel carrer. He constatat que aquesta ciutat és horrible, fa pudor a combustible mal cremat i és un caos. No obstant, li vull buscar algun encant per si hi haig de passar molts dies, encara que de moment no el trobo. Potser m'hauré d'aficionar a la lliga brasilera? potser hauré de mirar temes gastronómics i fer classes de cuina? ja veurem. Us semblará bé que per sopar us faci feijoao, capixaba o moqueca, enlloc dels plats que cuino ara?

Hola:

Ja fa un dia que sóc aquí i no para de ploure. Sembla ser que és normal. No obstant, la setmana passada, va diluviar i es va desbordar el principal riu de Sao Paulo. Degut a això la ciutat va quedar col.lapsada i moltes empreses (i suposo que escoles), van fer marxar els treballadors a casa per evitar que no poguessin arribar-hi i haguessin de fer nit a l'oficina.

De totes maneres aquí deu ploure-hi tot l'any, perquè la darrera vegada que vaig venir també plovia molt i també em van dir que era normal.

Això si, no fa gens de fred. Quan pregunto a tothom que faran durant les vacances de Nadal, la majoria em contesten que aniran a la platja! Pels carrers hi ha abets de Nadal i pares noel com a Barcelona, encara que seria més apropiat fer palmeres de Nadal i que el vestit vermell del pare noel fos un banyador i una tovallola.

กระบวนการนี้จะสร้างบัญชี ที่คุณสามารถใช้กับบริการอื่นๆ ของ Googleหากคุณมีบัญชี


Sembla indi, no?doncs es com escriuen en aquest pais. El so es similar al xines, pero l-escritura es mes semblant a la de la India.
Ara soc a l-aeroport i el teclat es diferent per tant no puc posar ni accents, ni apostrofs ni res de res. A Tailandia circulen per l-esquera igual que a Anglaterra. Tambe circulen per l-esquerra a Laos i Vietnam, pero a la Xina ho fan per la dreta. De manera que la frontera deu ser un caos. Gran Bretanya es una illa (encara que ara connectada amb Franca, tampoc hi ha c trencada) per un tunel. Pero passar de Vietnam a la Xina deu ser massa. Aquest pais fa tanta pudor a menjar asiatic que fins i tot a la sala d-espera de l-aeroport la sento. Espero que l-avio, aquest cop angles encara que fa dos dies que la British es va fusionar amb Iberia, faci pudor a camp de futbol de la premier league.No es que m-agradi l-olor a frankfurt i a ceba oliosa pero millor que aquesta pudor a peix de riu mig podrit qualsevol cosa...
La moneda d-aqui es el THB (Thailand Bhat) i te molts zeros (com la lira no fa gaires anys).Aixi un euro son 50 THB. Tot i que tot es molt economic, qualsevol cosa ja val 100 Bhats (que si sabeu una mica de mates son 2 euros). M-han dit que un treballador d-un nivell mig guanya 6 euros al dia, o sigui que uns 132 euros al mes suposant que treballi 22 dies. Aixo no dona ni per pipes a Europa. Com la ma d-obra es tan barata, a tot arreu hi ha personal per un tubo. He entrat a la sala VIP de l-aeroport. No hi havia encara cap altre passatger, i les noies que tenen cura de la sala estaven totes assegudes per terra prenent te. S-han quedat una mica parades quan m-han vist. Be, dono per visitat aquest pais. Encara no li he trobat cap encant.

Ahir vam sopar un altre cop en un restaurant Tailandés. Era de més categoria que el del migdia i per tant va costar uns 18 euros per persona. Jo per variar quasi només vaig menjar arrós. Ens van portar uns peixos grossos, i quan anava a agafar un tros de peixot, la francesa em va dir que semblaven els que haviem vist a l'aigua del riu. Em va agafar tant fàstic que vaig tornar el peix a la plata i vaig continuar amb l'arrós. De postres ens van portar fruita amb arrós dolç, o sigui que la meva dieta és força variada, arrós, arrós, arrós i una mica de fruita o pollastre. Avui, a les 12 del migdia han parat la reunió. He preguntat quin era el motiu i la resposta ha estat que era l'hora de dinar. Jo encara tenia l'esmorçar a l'estomac (que afortunadament ha consistit en café amb llet i una torrada, encara que hi havia diferents tipus d'arrós en el buffet de l'hotel). I per variar he dinat arrós, només arrós perque tornava a haver-hi uns peixots similars als del riu. Entre el fàstic que em feien i l'hora que era no els he pogut menjar.

Ara esta plovent a bots i barrals. Sort que ahir va fer bo perque no em puc imaginar fer el recorregut que vam fer sota la pluja. Però tot i ploure no baixem dels 30 graus.

Hola de nou!

Ja quasi ha passat un altre dia. Avui he visitat aquesta "fantàstica" ciutat...Es cutre, cutre, cutre. Hi ha dues zones amb palaus tailandesos que són com estar a Port aventura però sense Dragon Khan. La resta és horrible. Us envio una fotos que he fet amb la Blackberry des d'un barquet que ens ha portat pel riu perque us feu una idea del que es veu des de l'aigua. Això si, si vas a zones no turístiques resulta bastant económic. Hem dinat en un xiringuito tailandés per 3,5 euros (un plat d'arrós amb pollastre i una cervesa). He pujat a una torre horrible des d'on es veia tota la "bellesa" de la ciutat. També he vist el famós buda que hi ha "tumbado a la bartola". Diuen que està en aquesta posició perque així assoleix el Nirvana. Ho he provat però no he notat res. Medeix 46 metres de punta a punta, però esta envoltat de columnes i per tant no es pot veure gaire bé.

Aquí la gent per saludar mai es toca (això ja m'agrada). Només uneixen les mans per davant del coll com si estessin resant i diuen "sauasni" o alguna cosa així. L'altura on posen les mans depen de la categoria de la persona a qui s'adrecen. Així només les posen a l'altura del front o més amunt si es tracta de Buda o del Rei. A mi m'han saludat sempre amb les mans per sota el nas..

Durant el trajecte amb el vaixell hem parat en un punt a comprar pa. Pensavem que el guia aprofitava per fer la compra i que aquesta nit tenia una party a casa seva perque ha comprat 5 bosses de pa de motllo!.Resulta que eren perque nosaltres donessim menjar als peixos. I quan hem començat a llençar pa al riu han aparegut uns peixots que feien un fàstic espantós. Eren tan grandots que les gavines de la zona estan superescanyolides ja que no els poden pescar. Vaja, un altre ecosistema trencat...

Hola:

Avui el dia és molt curt molt curt!!!

M'he despertat al matí i ja eren les 4 de la tarda. No he volgut esmorzar a l'avió perqué, com de costum, he preferit dormir. Quan he arribat a l'hotel he sortit a donar un volt i com tot el menjar que venen pel carrer és fastigós i fa pudor encara no he menjat res.

Ara he quedat amb una noia francesa per anar a sopar alguna cosa i com no he menjat res des de que m'he despertat serà el meu esmorzar! o sigui que espero que al restaurant tinguin cafe amb llet i galetes com el que em va preparar l'Ignasi el dia del seu sant.

Aquesta ciutat sembla bastant lletja, contaminada i plena de tràfic. De moment encara he vist poc, només el trajecte de l'aeroport fins a l'hotel, però no pinta gaire bé. Crec que és similar a Shanghai, o sigui que igual que visitant el Marroc el Romà i jo vam donar per vist el tercer món, amb el viatge a Shanghai crec que podem donar per vist el món asiàtic (que d'altra banda és també tercer món...)

Avui he estat esmorzant amb dues noies uruguaies de roche. Son fanàtiques del futbol i m'ha dit que el seu equip es el Peñarol (suposo que el coneixeu) que ara és molt dolent però en el passat era molt bo. Una d'elles també ha parlat d'un equip que es diu "Progreso ", crec. Totes dues estan molt en contra de la selecció que no és capaç de guanyar res.

Molts m'han vingut a "felicitar" per la derrota del Madrid a Alcorcón (la gent està molt al cas del que passa al futbol de casa!). Espero que avui el Barça no faci el ridicul!!!!

M’han dit que a Barcelona fa un sol impressionant i molta calor (com jo us dic…la fi del món, i les castanyeres morint-se de fàstic). Aquí està plovent igual que plovia la setmana passada a Barcelona. Ll'altre dia vaig veure imatges del circuit de Sao Paulo i crec que finalment van aturar la cursa (no em feu molt cas perque com us podue imginar mirava la tele sense cap interés).Però el que si és cert és que segueix plovent.Ahir vaig estar 45 minuts parada en un col.lapse de tràfic. I quan dic parada vull dir que vam avançar 3 metres (metres reals, del sistema internacional de mesura) en els 45 minuts.
A part d’això tot com sempre. Ciutat grisa i monótona, reunions interminables i molts dinars, sopars i vi.
Jo segueixo fent pais i ahir, quan em va tocar sortir a parlar davant de tots (hi ha gent de 10 paisos latinamericans) vaig projectar a la pantalla una foto del partit de Roma i vaig dir que és el més important que ha passat des de la darrera vegada que ens vam veure (que va ser al Maig del 2008).
Els Argentins estan bastant en contra del Maradona.D’altra banda no pensen que el Messi només jugui bé en el Barça i al seu pais passi. Saben que és molt estimat a Barcelona.
Apa, fins la propera.

Hola

Després de tres dies de no parar i llevar-me a les 5 del matí per agafar avions ara ja em falta poc per anar a l'aeroport.

He passat el link de blog d'en Sam als d'aquí per si volen entrar. No se si ho faran, són molt aficionats al futbol però com és en català...

Aqui a Sao Paulo hi ha un museu del futbol que es veu que esta molt bé. Em diuen que haurieu de venir,que val molt la pena. De ser així deu ser l'únic que val la pena d'aquesta ciutat que té quasi 40 milions d'habitants. Us podeu imaginar 40 milions de persones en una ciutat? es quasi la totalitat dels habitants d'Espanya i Catalunya juntes!

Hola, acabo de mirar quan va ser la darrera vegada que vaig escriure. Exactament ho vaig fer dos dies abans de la final de Roma, ja fa 4 mesos i 2 dies!.

Ara torno a ser camí de Sao Paulo. De moment sóc a Madrid on tot fa pudor a madrileny. També he observat que viatjant en avió és impossible no agafar la grip A. L'hostessa et posa el menjar, els lavabos els comparteixes amb tota una penya, i a les sales VIP...uff a les sales VIP! està ple de palanganes amb patates i fruits secs i la gent i fica la cullera per agafar-les...a saber on ha estat la cullera abans. En qualsevol cas, vosaltres vigileu!!!! jo miro de fer-ho en el possible...

M'espera un viatge molt atapeit. En 4 dies haig d'anar i tornar de Sao Paulo passant per Madrid i un cop a Brasil tinc dos dies per anar al nord i al sud. Es com si en dos dies haguessiu d'anar un dia a Paris i un dia a Màlaga però parant a dormir a Barcelona. Vaja, un merder...suposo que quan torni no sabré on sóc!

A veure si entremig puc escriure algun post.