diumenge, 17 de gener del 2010




Hola, avui un dia més tranquil que ahir. He anat a un parc que es diu Ibirapuera. Es com la ciutadella de Sao Paulo, amb la diferència que deuen ser igual de grans, i a Barcelona no hi ha 22 milions d'habitants com aquí. He passejat una estona i finalment m'he assegut en un banc a llegir. Quan portava uns minuts asseguda, ha arribat un senyor en bici i s'ha assegut al mateix banc que jo. Tenia un aspecte pintoresc, amb els cabells llargs i arrissats. He pensat, "fa pinta de pintor!". El senyor s'ha quedat mirant el meu llibre i m'ha preguntat si estava escrit en català i si jo era brasilera. Li he respós i m'ha explicat que ell és pintor i té una amiga pintora a Tarragona. També m'ha dit que vol estudiar català però no té temps. M'ha explicat que va pintar un quadre que es diu "arbre recolzat" (en català), que és un arbre mig tombat que hi ha en el parc on erem. Després s'ha tornat a posar el casc, ha agafat la bici i ha marxat.




2 comentaris:

Albert ha dit...

Doncs podries anar amb bici per aquí, no?
Amb la foto que has posat jo crec que si realment el Parc de la Ciutadella fos així estaria convertit en camp de golf.

Tens raó, al meu Sant Jordi li faltava un que... segur que el troben perquè buscaran els defectes del meu escrit fins l'última lletra, jaja.
Per cert, jo no he posat tot això que m'has dit a l'e-mail per falta d'espai.

JA ha dit...

Hola Cristi,
Què complicat dir-te alguna cosa aquí! Contrassenyes i teclejar paraules absurdes i inintel.ligibles, i acceptar condicions que no he llegit.
Espero que rebis el comentari, voldrà dir que he superat totes les proves.