Ahir vaig anar a un casament pel civil. Vaig fer de padrina i testimoni.Erem pocs i va ser senzill i simple, però va estar bé. Com la majoria dels homes eren catalans, la preocupació principal no era el casament sinó el partit de futbol. Ja estava previst que després de dinar aniriem a veure'l a casa d'un dels convidats. En arribar al "cartorio" (el jutjat) el padrí i jo vam entrar a preguntar quan ens tocava. Com anavem arregladets i jo duia un ram de flors que havia comprat per regalar a la nuvia, la senyora que ens va atendre ens va fer passar pensant que erem els que ens casavem. Un cop desfet el malentés i demanar-nos moltes disculpes ens van fer passar a tots.

Després de fer unes fotos en un parc i anar a dinar tots junts, vam dirigir-nos a la ciutat de Baureri preparats per veure el matx. Abans però, vam parar a comprar cava (català) per celebrar la victòria. El cava havia de ser català, no només per un tema de qualitat, sinó també per un tema de superstició, tenir cava català a la nevera no dona mala sort (?)