Ahir vaig anar a Barueri, una ciutat a uns 50 km de Sao Paulo, per veure el partit. Ultimament hi ha hagut problemes amb el lloc habitual de reunió, i per tant no hi ha cap opció per veure el partit. Vam dinar en “petit comité” a base d’escalivada, truita de patata i pollastre. Um cop acabat i celebrats els tres gols, vam quedar-nos una estona més, per veure si el Valladolid ens donava alguna alegria, però veient com anaven els primers minuts, vam decidir marxar a la mitja part. Durant el dia va ploure força, de fet anant cap allà vam enganxar una tormenta important de vent i pluja. Com diuen alguns, circular per aquí és més un rallye que altra cosa.
Quan ens acostavem cap a casa, ja de nit, vaig veure que tot el barri estava a les fosques. La tormenta havia provocat uma explosió a la central eléctrica que alimenta el barri, i no hi havia electricitat. La majoria dels múltiples restaurants que hi ha per la zona estaven tancats. Feia por caminar pel carrer (més de l’habitual). Una noia alemanya que treballa amb mi i que viu també al barri, em va trucar i em va dir que el llum havia marxat a les 12 del migdia. Afortunadament no tinc res a la nevera que es faci malbé, perqué després de tantes hores sense electricitat i amb la calor que torna a fer... O sigui que a les vuit de la tarda jo era a casa sense poder sopar, llegir, cuinar, mirar la tele i sense poder sortir al bar de la cantonada per estar tot tancat. Afortunadament sobre les 2 de la matinada m’he despertat perqué ha tornat el llum, i com era d’esperar, el de la meva habitació havia quedat encés.
(la foto seria tot negre, negre, negre...per tant no la poso)