Trakai

Ahir vam anar a sopar Trakai, una ciutat a uns 30 km de Vilinius on hi ha un castell molt bonic, tal com podeu veure a la foto. La ciutat està envoltada de llacs (22 en total) o sigui que imagino deu ser com una petita illa. Trakai va ser la capital de Lituània durant uns anys, i Lituània va ser el pais més gran d'Europa durant el S XIV. El sopar va estar bé, deixant de banda que de postres hi havia "crema catalana" que de crema tenia poc i de catalana menys. Entre altres coses tenia unes herbes amb gust a menta. Jo, imaginant el que podia ser, vaig demanar l'altra opció del menú, temptacions de Xocolata.

Avui anem al museu del Genocidi i després a sopar a un lloc que es diu Fortos Dvaras. Això és tot per ara, plou, neva, plou, neva ,plou i neva...

Vlinius

Avui sóc a Vilnius. Es la capital de Lituània, un dels països bàltics. Té una població d'uns 600.000 habitants i hi fa una rasca considerable. Hem sortit a donar un volt i ha començat a ploure, finalment era neu. Pels carrers encara hi ha neu de l'anterior nevada. Aquí diuen que ja és primavera...

Vilnius té un equip de futbol que fa temps que no guany cap títol. La lliga (aquí anomenada A Lyga) la va guanyar per darrer cop l'any 1999. El Vilnius juga a l'estadi de Žalgiris amb capacitat per 15.000 persones. Però crec que aquest ciutat és més important per l'equip de bàsket que pel de futbol. De fet hi ha dos equips importants, el BC Lietuvos Rytas que juga al Siemejns Arena i el BC Sakalai

És una ciutat bastant moderna, neta ia amb un centre agradable per passejar-hi...quan la temperatura supera els zero graus, cosa que no passa avui! A la foto podeu veure la Catedral, de la qual no us en se dir res ja que he prioritzat la informació fubolística.

Brighton

Brighton és un lloc agradable, i el fet que faci una bona temperatura i sol ajuda a que la sensació sigui aquesta. És una ciutat d'uns 400.000 habitants i de fet està formada per Brighton, Hove i alguna població més. La platja, si se li pot dir així, no és de sorra sinó de petites roques, i per tant no deu ser gaire cómode per anar-hi. M’han dit que aquest dissabte es preveuen temperaturas de 17ºC i per tant la platja estarà plena. Es temperatura quasi d’estiu per ells, com és la fi del món.
He sabut que el Brighton i Hove Albion està sent l’equip revelació d’Anglaterra. Fa 5 anys no eren més que un equip que estava a la 5ª divisió i aquest any té opcions de passar a 1ª. Vaja, que poster l’any que ve estarem mirant un Everton-Brighton…El sobrenom "Seagull" potser perqué és el pajarraco que més sobrevola la ciutat? jo encara no n'he vist cap.
El Paul McCartney té una casa aquí, molt a prop de l’hotel on ens allotgem. Potser avui tinc ocasió de passar per davant.

No tinc gaires novetats a comentar d'aquesta ciutat-pais. Son 7 m d'habitants en una superfície unes 10 vegades la de Barcelona. Tenen les pretensions de Singapur i la cutrez de la Xina. Hi ha edificis que són auténtics formiguers. Ja miraré de passar algunes fotos. De moment passo una de la catifa de l'ascensor de l'hotel. Es un fet insignificant però dóna una idea de com és aquesta ciutat. Cada dia canvien, a les 12 de la nit, totes les catifes dels ascensors per fer-hi constar el dia de la setmnaa en el que estem. Jo penso que tan per tant, podrien tenir una catifa amb cada dia de l'any!

D'altra banda és un bon lloc per perdre pes. Crec que en 24 hores només he menjat una mica de fruita, un iougurt i pekin -duck. Tot i haver vist que els ànecs estaven penjats d'una porta, sense cap mena d'higiene ni refrigeració, com els donen bastant torrades, vaig pensar que podia menjar-los sense que em passés res. El foc ho aniquila tot.

Desprès de molts mesos sense escriure al blog, avui parlaré sobre Hong kong. No puc dir gaire encara perqué tot just acabo d'arribar. En les poques hores que porto aquí, ja he vist que és una ciutat que fa la mateixa pudor que totes les ciutats asiàtiques. Suposo que és l'olor que fa el menjar que venen pels carrers. Sempre em pregunto si quan els asiàtics venen a Barcelona, pensen que fa olor a Europa, igual que jo penso quan vaig a les ciutats de l'Asia.
L'equip de futbol de Hong kong és molt fluix. Crec que poques vegades ha guanyat res, encara que l'any 2009 va guanyar contra el Japó proclamantse campió dels Jocs d'Asia oriental. Des de llavors ha guanyat algun altre campionat però no és un equip que destaqui per ser gaire bo, vaja, com l'Everton més o menys.

Avui ja marxo de San Francisco. No he pogut escriure fins ara básicament pel canvi d'horari. Les 8 hores de diferència que hi ha fan que quan arribo a l'hotel no tingui cap ganes de connectar-me, sinó d'anar a dormir. La resta del dia no tinc temps. Diumenge vaig passejar per la ciutat i vaig visitar Alcatraz, la presó més famosa del món. Es troba en una illa idílica a pocs metres de San Francisco. (com podeu veure a la foto) Recordo que l'àvia hi va estar també i em va explicar que els presoners els feien dutxar cada dia amb aigua calenta per tal que si fugien, trobessin l'aigua del mar tan freda que no poguessin arribar a la costa. Sembla ser que dels pocs intents de fugida que hi va haver, cap va tenir éxit.

Malgrat que la previsió meteorológica era de pluja tots els dies, ha fet molt sol. M'ha sorprés que aquí no encertessin les previsions. Quan vaig ser a Boston ja fa més de 18 anys, em van saber dir, dos dies abans, a quina hora començava la tormenta de neu que va fer que m'hi hagués de quedar 3 dies més. I ara no són capaços de dir si farà sol o plourà? Increíble.

Ah! en breu actualitzaré el blog dels salers amb les dues noves adquisicions que he fet. No us ho perdeu!

Un altre cop escric al blog, un altre cop a Sao Paulo.

Aquest matí he fet una ruta pel centre, per ensenyar la "bellesa" d'aquesta ciutat a un amic de l'empresa de Barcelona que ha vingut per feina durant aquesta setmana.

La veritat és que la ciutat m'ha agradat. Potser amb el temps, he baixat tant les meves espectatives que llocs que fins ara trobava horribles m'han semblat bonics. Hem pujat a l'edifici Itàlia, que és el segon més alt de la ciutat. El van inaugurar l'any 1965 i és patrimoni històric per estar considerat un exemple de l'arquitectura vertical. I tan vertical que és, com podeu veure a la foto.Des del 44 pis, hi ha una vista impressionant de la ciutat. Ho hem pogut observar des d'un bar situat en aquest pis, on només entrar et cobren 20 reais...

Ahir ja vaig tornar de l'estat de Santa Catarina. Alla vaig dinar i sopar cada dia peix (per cert, molt bo!) i com volia canviar de menú vaig pensar en anar al Ráscal a menjar pizza. Pero pel camí vaig trobar un altre lloc on feien pizzes amb llenya i m'hi vaig quedar. Un cop dins i quan ja havia demanat una capirinha vaig saber que les pizzes només les fan a la nit. O sigui que em vaig haver de conformar amb una amanida no gaire bona. A la nit vaig anar al bar Brahma. Brahm es una de les dues cerveses més importants del Brasil L'altre és Skol. El bar és molt típic d'aquí, i sembla ser que si no hi has anat mai no ets ningú a Sao Paulo. O sigui que ara ja sóc algú. Es troba al centre de la ciutat, a prop d'on vam estar passejant per Setmana Santa però sembla ser que costa molt arribar-hi. De fet ens vam convocar a les 6 de la tarda, jo vaig arribar a les 6.15 i el següent va arribar a les 7:15. O sigui que per un cop vaig ser la primera i em vaig haver d'esperar. Cal dir que l'últim va arribar a les 8 perqué s'havia perdut. Això em va confirmar que el fet que jo estés perduda 3 hores el primer dia que vaig conduir no és res anormal. Ah! ja tinc dos salers més per la meva col.lecció! quan torni començaré a escriure en el blog de salers!

Aquest pais té moltes coses bones. Es net, ric...però arriben a extrems una mica bésties com podeu veure a la següent notícia publicada a principis del 2010...

Condenado con penas de dos años de cárcel
Prohibido comerciar con chicle en Singapur

El Gobierno de Singapur afirmó que mantendrá su veto total a la importación y venta de chicle, todo un símbolo de la imagen estricta y pulcra de la ciudad-estado, un oasis de prosperidad en el Sudeste Asiático.

Sembla ser que si et pesquen menjant chiclet y ets turista, no et fiquen a la presó...de totes maneres no ho provaré!

Hola, després d'uns quants mesos torno a ser aquí. Aquest cop des de Singapur. Aquesta ciutat-pais de 4 milions d'habitants, segueix igual que la darrera vegada que la vaig deixar ara fa 2 anys.

La diferència és que aquest cop he volat amb Singapur Airlines enlloc d'Iberia. D'entrada, quan vaig arribar a l'avió, vaig flipar amb l'espai assignat als passatgers de business. Es com una petita habitació. Tal com podeu veure a la foto, cada persona té l'equivalent a dos seients d'Iberia. Però a l'hora de dormir, he descobert que no tot era tan meravellós, el seient quasi bé no es reclina i per tant has de dormir quasi assegut. Un cop a l'hotel, tal com dic, res de nou. Molta calor, molts centres comercials on venen el mateix que a Europa i molta olor a menjar asiàtic. De moment port el tema del jet lack bastant bé. Espero aquesta nit aguantar durant el sopar que tenim amb els alters colegues i no caure dormida com fan alguns.

Seguint amb el circ brasiler, és a dir, les eleccions que van tenir lloc el passat diumenge, com ja imagino sabeu, Dilma va guanyar. No obstant no va tenir el 51% necessari per no haver de fer una segona volta. Amb només un 46% cal esperar al diumenge 31 d'octubre per saber "o que acontece"...

Si el tercer candidat recolza al segon podria ser que guanyessin a Dilma, ja que el segon va tenir un 31% dels vots i el tercer 19%. Aquesta és l''opcio que a mi m'agradari.

Afortunadament a l'estat on estem desenvolupant el projecte que fa que jo estigui aquí, ha guanyat a la primera ronda un candidat continuista. Per tant no es preveu que modifiquin les lleis i el projecte pot tirar endavant.

El pallasso Tiririca és el candidat que ha obtingut més vots de tots, aproximadament 1.2 millons de persones el van votar. Sembla ser que la llei brasilera regula fins i tot com ha de ser la foto de les persones que surten a la pantalla de l'ordinador utilitzat per votar. Els candidats han d'anar ben vestits, i en el cas dels homes amb corbata. Així doncs, el pallasso (que podeu veure a la foto), que durant tota la campanya anava vestit de pallasso, duia sempre una foto enganxada al pit amb la seva imatge amb corbata. Aixi tots els analfabets del pais (que en son molts) el podien reconeixer a l'hora de votar.

Romario va obtenir més de 128.000 vots, el que li ha donat un lloc com a diputat federal. Bebeto només va obtenir 28.000 vots però tot i així és diputat regional. No se com ha quedat "la mujer pera" però sincerament, amb aquest panorama suposo que haurà fet un bon resultat.

Veient tot aquest espectacle, em sap greu no poder votar.

Seguint amb les eleccions del Brasil, que ja fa unes hores que han començat, comentaré una mica més el perfil dels candidats. Hi ha 9 candidats a la presidència, la famosa Dilma sembla que està arrassant i fins i tot pot ser que no calgui una segona volta.
Després hi ha una llista de 513 diputats. I entre aquest hi ha, com molt bé diu un dels comentaristes del blog, Romario i Bebeto. Però això no queda aquí. Entre la llarga llista de diputats hi ha el pallasso Tiririca que segons diuen no sap ni llegir ni escriure. Es molt famós perquè surt a la tele i es creu que obtindrà més vots que ningú. I també hi consten, en aquestes llistes, participants de Gran Hermano, cabareteres la més famosa de les quals es fa dir “la Mujer Pera” per la forma que té el seu cos… Els candidats es poden presentar amb pseudònims, i així també en tenen un que s’assembla molt al Maradona (com podeu veure a la foto) que es fa dir “Maradona de Brasil”.
Sovint he sentit dir que la política sembla un circ. Al Brasil no només ho sembla sinò que ho és.

Diumenge hi ha eleccions al Brasil. Es voten 5 coses diferents de cop. El president del pais, el president de l’estat, senadors i no se que més...Cada persona ha d’emetre 5 vots. Amb l’elevat índex d’analfabetisme que hi ha podeu comptar quin liu es deu fer la gent. Això si, el vot és electrónic. Posen equips a tot arreu, fins i tot a la selva amazónica, i la gent pot votar veient la foto del candidat. Aquí les eleccions es fan en dues tandes sempre i quan a la primera no hi hagi cap partit que guanyi per més del 51% .Si no és així, els dos primers es presenten a la segona tanda, i que guanyi el millor. Sembla ser que dels dos candidats que poden guanyar, té més opcions la Dilma Rousseff .Ella és la successora de l’actual president el Lula (el nom del qual vol dir calamar).
L’altre candidat, el Jose Serra, és l’actual governador de l’estat de Sao Paulo. M’han dit que hi ha candidats de tots tipus i que no em perdi el programa de propaganda electoral que fan a la cadena Globo sobre les 8 de la tarda. Hi ha candidats que són i fan de pallasso, i per tant surten fent de pallasso en el programa. El vot és obligatori. Aquells que no voten poden tenir problemes. Per exemple, cal presentar el comprovant d’haver votat per obtenir o renovar el passaport. Fins fa pocs anys, el dia de les eleccions s’aplicava la “llei seca” : no es podia vendre alcohol en tot el dia, ni als bars ni als comerços, enlloc.
Ara sembla ser que això ja no és així de manera que espero poder prendre’m una cervesa mentre miri el Barça – Mallorca.

Retorn al Brasil i retorn al futbol brasiler en el blog.
Avui juguen el meu equip contra el Palmeiras. Malgrat que l’equip local és el Palmeiras, no poden jugar a la palestra itàlia perqué està en obres. Ja han començat a remodelar alguns estadis de cara a la preparació pels mundials del 2014. El partit d’avui es juga doncs a un estadi que hi ha a Barueri, una població a uns 50 km de Sao Paulo. He sabut que no es jugarà cap partit a l’estadi del Sao Paulo. Sembla ser que calen reformes que valen molts diners i el club no està disposat a pagar-les. Per aquest motiu, la inauguració dels mundials es farà un un nou estadi que es construirà en una zona on avui hi ha una gran favela. Actualment ningú sortiria viu si es fiqués allà on s’ubicarà l’estadi. Es d’aquells llocs on “la fisonomia del barrio” sempre està canviada. Potser, amb la construcció de l’estadi, faran neteja igual que estan fent en algunes zones de Rio de cara als JJOO. Parlant de Rio, l’estadi de Maracanna acollirà la clausura dels mundials.
Ganso, jugador del Santos considerat una espècie de Messi brasiler, ha patit una lesió que el mantindrà fora de joc durant 6 mesos. La conseqüència principal d’això és que el seu equip que va guanyar força títols la temporada passada, està en devallada constant.

Avui torno a ser a la "Suissa Brasilera", aquest cop per una reunió amb l'empresa. Això indica que, tot i que el Brasil és molt i molt gran, no hi ha gaires llocs bonics on anar que quedin a un cop de cotxe de Sao Paulo. Si que hi ha algunes platges a uns 200 Km que no estan malament, però com pels Brasilers, tot i que molts dies arribem als 24 graus, és hivern, doncs toca anar a la muntanya. Com és habitual en aquest tipus de reunions, sempre hi ha una activitat social relacionada amb temes de recursos humans. Avui tocava liderar un Quad. Al principi m'ha costat de dominar, jo em comportava com si est tractés d'una moto! Però després de 90 minuts de conduir pel fang i sota la pluja, el Quad i jo ens hem fet amics i m'ha sabut greu deixar-lo.

Aquest cap de setmana he estat a l'anomenada "Suissa Brasilera". He trobat que el lloc era molt semblat a la Cerdanya, amb una altura de 1.3 00 metres, i una temperatura com la de la Cerdanya a la primavera. Pels Brasilers feia massa fred i per tant anaven tots amb barrets, bufandes i guants. El poble principal esta construit imitant els pobles del centre d'europa. Tot plegat feia que oblidés que sóc al Brasil i em sorprenia quan em parlaven en portugués. Els restaurants oferien principalment plats per passar el fred, salsitxes alemanyes, choucroute, fondues de formatge, carn i xocolata...I pel carrer es podien comprar vasets de xocolata desfeta per fer passar els fred provocat pels 15 graus de temperatura que teniem a la tarda.

Aquesta foto no és de Brasil, sino del dia que vaig estar firmant la meva primera obra literària:

"Un matrimoni Blaugrana".

Us animo a tots aquells lectors del meu blog a que el llegiu si no ho heu fet ja!

Dijous i divendres vaig viatjar a l'Estat de Santa Catarina, al sur del pais. Ja és la tercera vegada que hi vaig però com fins ara no havia pogut fer turisme, vaig decidir agafar-me el divendres festiu i donar un volt per la zona. La capital de l'estat és Florianópolis, però els brasilers en diuen Floripa per abreujar. Divendres al matí feia molt bon dia i vaig decidir demanar un canvi en el vol de tornada i quedar-me fins diumenge. Però no va tardar en tapar-se el dia i rápidament vaig descobrir que és un lloc on quan plou no es pot fer res de res. Fora de les platges, no hi ha res a visitar ni a fer, de manera que vaig mantenir el bitllet de tornada per divendres a la nit. Malgrat les pluges, vaig poder comprovar que les platges no són res de l'altre mon, tot i que no m'atreveixo gaire a dir-ho perque com he "rajat" tant de Sao Paulo, semblarà que m'ho carrego tot en aquest pais...

Ja de tornada a casa, vaig sopar en un bar on vaig descobrir que hi ha una altra manera de penjar samarretes a casa. Ho podeu veure a la foto.

L'altre dia vaig passar per devant d'un lloc on venien tot d'objectes de segona mà. Vaig veure que tenien llibres del Mortadelo en portugués. Però el nom del filemón l'han canviat considerablement. Després he sabut que els llibres es diuen diferent si son en Portugués de Portugal on en Portugués de Brasil.

Al Brasil són Mortadelo e Salaminho i Salomão e Mortadela a Portugal.

Ara penso que m''hauria agradat comprar el llibre, que d'altra banda no se quan valia. I fer una col.lecció de llibres de cómics en idiomes diferents...

M'ho pensaré!

com deuen ser els Zipi i Zape, i el Benet Tallaferro o el Jep i el Fidel en portugués?

Ahir vaig anar a una degustació de pa amb tomàquet i embutits i truita. Aqui en diuen "pesquinhos catalanes". Encara no tinc nostàlgia del menjar de la terra, no obstant em va agradar menjar fuet, botifarra blanca i pernil. El pa amb tomàquet en si no era res de l'altre món, però els embutits eren boníssims. Vaig preguntar d'on eren i em van dir que dels Pirineus. Quan vaig voler saber com els feien arribar dels Pirineus fins aquí (jo preocupada sempre per la logística) em van dir que el Pirineus és una botiga de Sao Paulo que fa embotits de la mateixa manera que es fan als Pirineus catalans. També ens van dir on els podem comprar. Valen el doble que els embotits paulistes, però crec que val la pena pagar-los. (aquest post va dedicat a aquells que em dieu que sempre parlo de futbol, avui per tant, gastronomia!)

A continuació he traduit el que han penjat a la intranet de l'empresa en relació al proper campionat de futbol. Suposo que totes les empreses deuen fer coses similars.(faig traducció simultània perqué estava en Portugués):

Copa do Mundo 2010

Per incrementar encara més el suport a la nostra seleccio, conegueu la programació que l'empresa ha preparat per vosaltres:

Partits a les 11h: Hi haurà unes instalacions preparades per veure els jocs a l'empresa.

Partits a les 15:30 Els treballadors, becaris i externs podran marxar a les 14:00.

Tots junts donarem suport a l'éxit del Brasil rumb a l'Hexa!!!!

Suposo que a Barcelona no ho han fet perqué no tenim cap selecció a la qual donar suport...

Tal com ja vaig dir, vaig assistir a la presentació del llibre "A bola no entra por acaso" i també, al dia següent, vaig anar a la reunió que en Soriano feia amb la penya blaugrana. El llibre em va semblar molt oportunista i carregat de tópics que es poden trobar a qualsevol llibre de management. Potser els exemples que hi surten, sempre relacionats amb situacions reals del mon del futbol, poden ser més originals i divertits.

La presentació de la candidatura a la qual dona suport no em va semblar gaire convincent. Va fer énfasi en dos punts: la promoció del club a nivell internacional i més participació del soci en les decisions (és a dir, podrem votar la samarreta que lluirà el nostre equip...). De temes esportius no en va tocar cap, només va dir que ara no tocava parlar de fitxatges i que a més a més aquest és un tema de Guardiola i Txiqui.

Ja torno a ser en aquesta meravellosa ciutat de Sao Paulo. El viatge va anar bé encara que el núvol de cendra del famós vulcà el nom del qual no se repetir ni fent un "copy paste" va estar a punt de que no viatgessim. Finalment vam sortir de Madrid dient el pilot que l'avió volaria baixet per la zona de Canàries amb la fi d'esquivar les cendres. El vol de Barcelona a Madrid també l'haviem fet arran de terra per evitar entrar en el famós núvol.

Avui m'han dit que en Soriano visita la penya blaugrana de Sao Paulo aquest dissabte. En realitat ve a vendre el seu llibre, publicat l'any 2009 i del qual ara se'n fa ell llençament al Brasil. Aprofitaré i fare propaganda del meu!

Avui hem visitat una antiga cisterna turca. Es una mena de cova artificial , molt gran i amb moltes columnes, on s'hi guardava l'aigua per abastir la ciutat. Aquí si que hi havia peixots dins de l'aigua, però no gaire grans.

El que veieu a la foto encara que no ho sembla gaire, és una illa artificial construida en mig del riu. Es l'illa de l'aficio del Galatasarai, on només hi poden accedir els socis del club. L'estadi és en terra ferma, molt aprop d'aquestes instal.lacions. Així doncs quan l'equip guanya algun campionat, els socis poden anar a agafar una "turca" a la seva seu social.

Ara sóc a Istambul, una ciutat molt bonica i també molt caòtica. Com ho comparo tot amb Sao Paulo és realment un lloc meravellós. Com ve sent habitual en els meus viatges, ja he aprés algunes coses sobre el futbol del pais. Per començar, l'estadi del Besiktas és al costat de l'hotel Si mireu la foto, l'edifici alt que queda a l'esquerra de l'altre edifici alt que sembla més proper, és l'hotel on estem allotjats. Des de les habitacions dels pisos de més amunt es veu l'estadi, i des del carrer també es veu molt bé. A més a més, avui hi ha partit i se senten els cantics de l'afició. A la foto hi ha hagut molt retoc de fotoshop perqué el camp en realitat és molt més cutre. Es molt pitjor que el de l'huracan, per exemple.

També us puc dir que el nom del Galatasarai. D'una banda "Galatas" són els habitants d'alguna zona d'Istambul i Sarai vol dir palau. O sigui que Galatasarai és el palau dels Galates.

Avui hem visitat mesquites i un mercat molt semblant al que vam visitar a Marrakesh. També hem fet un passeig en vaixell pel riu.

Ahir vaig anar a un casament pel civil. Vaig fer de padrina i testimoni.Erem pocs i va ser senzill i simple, però va estar bé. Com la majoria dels homes eren catalans, la preocupació principal no era el casament sinó el partit de futbol. Ja estava previst que després de dinar aniriem a veure'l a casa d'un dels convidats. En arribar al "cartorio" (el jutjat) el padrí i jo vam entrar a preguntar quan ens tocava. Com anavem arregladets i jo duia un ram de flors que havia comprat per regalar a la nuvia, la senyora que ens va atendre ens va fer passar pensant que erem els que ens casavem. Un cop desfet el malentés i demanar-nos moltes disculpes ens van fer passar a tots.

Després de fer unes fotos en un parc i anar a dinar tots junts, vam dirigir-nos a la ciutat de Baureri preparats per veure el matx. Abans però, vam parar a comprar cava (català) per celebrar la victòria. El cava havia de ser català, no només per un tema de qualitat, sinó també per un tema de superstició, tenir cava català a la nevera no dona mala sort (?)

Després d'aquest meravellós viatge familiar tinc una mica de "liu" mental. No se si el Chacaria juga a la bombonera, si el Corinthians va guanyar contra l'huracan la lliga estatal, si el Pepe Callao va omplir el carrer Teodor Sampaio de guitarres, i si la "garganta del diablo" es troba al costat de la Plaça de Sé. En qualsevol cas estic ben tranCUIla i preparada per anar a treballar demà. M'he comprat uns ous kinder per menja a la feina com si fos la mona!

Diumenge vaig sortir en bicicleta pels voltants de Tucson. Hi vaig anar amb un alemany. Vaig llogar una specialized amb triple suspensió i haig de dir que vaig poder anar pel camí de pedrotes amb molta dignitat!La bici ajudava força!. Vam fer un recorregut que va durar unes 3 hores, i vam arribar al Catalina Park, un parc natural molt famós a la zona. Durant tot el camí vam estar envoltats de cactus, caure volia dir quedar foradat com un colador. De fet quan vaig arribar a l'hotel tenia punxes per tot arreu, especialment al cul! Vam veure molts conills enormes, det tamany de la roda de la bici.Sembla ser que són l'aliment principal de les vibores però no veig jo com una serp es pot empassar un conill tan gran. Afortunadament no vam veure cap serp, són mes habituals a l'estiu quan fa molta calor. Dilluns vam repetir l'excursió però menys estona ja que haviem d'anar a treballar. Vam quedar a les 5.30 del matí i a les 6 ja estavem pedalant!

Tal com vaig comentar al darrer blog, ja sóc a Tucson. Aquestes imatges les he pres mentre a Barcelona era l'hora de sopar. De dia fa bastanta calor, a la nit refresca força. Sembla ser que pels voltants de l'hotel està ple d'animals, entre ells escorpins i moltes serps, víbores! Diuen que vigilem no entrin dins les habitacions, A dins l'hotel he vist conills i a la piscina hi ha un parell d'anecs nedant tot el dia.

La foto on no surto jo és la vista des de l'habitació. Els edificis són tots d'una o dues plantes i queden camuflats entre la vegetació de cactus.

Avui tenim canvi de paisatge. Ara sóc a Houston camí de Tucson a Arizona. Realment m'ha alegrat poder passar el cap de setmana en un lloc diferent de Sao Paulo. Tucson diuen que està considerada la millor ciutat dels Estats Units. També és la zona habitada continuament més antiga de l'hemisferi nord. Ah! i està agermanada amb Segovia. Es troba només a 96 km de méxic. La ciutat està envoltada d'un desert on hi prolifera un cactus que es diu saguaro i que pot arribar a tenir una alçada de 10m.
Ara hi fa un temps primaveral amb uns 25 º de dia i uns 12 a la nit. I evidentment, com és una zona desértica, hi plou molt poc!
No se si hi ha gaires coses a visitar, però en qualsevol segur que és una ciutat més segura i neta que Sao Paulo.

Ahir vaig anar a Barueri, una ciutat a uns 50 km de Sao Paulo, per veure el partit. Ultimament hi ha hagut problemes amb el lloc habitual de reunió, i per tant no hi ha cap opció per veure el partit. Vam dinar en “petit comité” a base d’escalivada, truita de patata i pollastre. Um cop acabat i celebrats els tres gols, vam quedar-nos una estona més, per veure si el Valladolid ens donava alguna alegria, però veient com anaven els primers minuts, vam decidir marxar a la mitja part. Durant el dia va ploure força, de fet anant cap allà vam enganxar una tormenta important de vent i pluja. Com diuen alguns, circular per aquí és més un rallye que altra cosa.
Quan ens acostavem cap a casa, ja de nit, vaig veure que tot el barri estava a les fosques. La tormenta havia provocat uma explosió a la central eléctrica que alimenta el barri, i no hi havia electricitat. La majoria dels múltiples restaurants que hi ha per la zona estaven tancats. Feia por caminar pel carrer (més de l’habitual). Una noia alemanya que treballa amb mi i que viu també al barri, em va trucar i em va dir que el llum havia marxat a les 12 del migdia. Afortunadament no tinc res a la nevera que es faci malbé, perqué després de tantes hores sense electricitat i amb la calor que torna a fer... O sigui que a les vuit de la tarda jo era a casa sense poder sopar, llegir, cuinar, mirar la tele i sense poder sortir al bar de la cantonada per estar tot tancat. Afortunadament sobre les 2 de la matinada m’he despertat perqué ha tornat el llum, i com era d’esperar, el de la meva habitació havia quedat encés.
(la foto seria tot negre, negre, negre...per tant no la poso)

Ahir vaig estar a l'estat de Santa Catarina. Brasil es composa de 27 estats, la majoria d'ells més grans que la península ibérica. Però l'estat de Santa Catarina, és dels petits (deu ser com 3 o 4 vegades Catalunya) i té uns 6 milions d'habitants. Per tant està bastant despoblat. Té unes platges magnífiques que vaig veure des del cotxe amb molta enveja per no poder baixar a donar-me un bany. Vam anar a dinar a un restaurant que estava enmig d'una urbanització que em va recordar a "La Gavina" de S'Agaró. Però tot era més bonic perqué els jardins eren molt més frondosos plens de plantes tropicals.Realment un lloc fantàstic, ric i ben cuidat...L'únic problema és que la gent s'ho pren tot amb molta calma i vam estar quasi dues hores per dinar, havent demanat només peix a la planxa!

Avui farem una mica de cultura paulista. A continuació teniu la foto de la plaça de Sé. Aquesta plaça es troba al centre de Sao Paulo i és des d'allà on es compten els kilómetres de les carreteres de Sao Paulo, és a dir que és el kilómetre zero. L'esglèsia que veieu és la catedral. un dels cinc temples gótics més grans dels món. A la foto la veieu bastant maca, amb un cel blau...però quan ets allà, tot és brut, la catedral és grisa de la polució i el cel rarament és blau!

Se que la plaça es diu plaça de Sé perqué agaf el nom de la catedral. Però no se perqué la catedral es diu Sé. Miraré de buscar informació i donar-la en un altre post, encara que potser algun lector en pot tenir alguna idea.

Degut que alguns dels lectors habituals m'han comentat que els meus posts tracten moltes vegades temes futbolístics, avui he decidit parlar de presons. Només sortir de l'aeroport internacional de Guarulhos, camí de Sao Paulo, es poden veure 3 ó 4 edificis com els de la foto. Resulta que són presons (crec que n'hi ha 6 en total). Inicialment hi havia una única presó amb 6000 "hostes" dins. Però algú va pensar que tanta gent "dolenta" junta era una bomba de rellotgeria. Va ser llavors que van decidir separar-los en diferents edificis. Tal com diu el conductor que em ve a buscar, sortir de l'aeroport i veure tanta presó és una "bona" imatge de presentació de la ciutat. A continuació copio una part d'una notícia extreta d'internet. Els fets van tenir lloc l'any 2005, i crec que era en una altra presó més lluny de Sao Paulo, però no deixa de semblar un guió de peli del Lucky Luke

"Un total de 55 presos escaparon de una cárcel en el estado de Sao Paulo en la noche de ayer tras cavar un agujero en su celda, informó hoy la Policía".

Ahir vaig anar a una Escola de Samba. Es diu "Camisa Verde" i pel color de les fotos podeu saber-ne el motiu!.Feien el darrer assaig abans de la desfilada el proper diumenge en el sambódromo. La desfilada està organitzada per "Alas", cada ala és un grup de gent que té una funció diferent, i que van vestits d'una manera determinada.(crec que funciona així). A la foto de l'esquerra hi ha les "Alas bainas" que són dones que porten el vestit típic de Bahia, on s'origina la samba al Brasil. A la dreta hi ha la "Porta bandeiras"(no es veu gaire, però la dona porta un pal dalt del qual hi ha la bandera de l'Escola), i "el mestre de sala".Quan ells passen (són els primers després dels "Abre Alas" i els "Comissao de Frente") es considera que comença l'espectacle. Crec que ja se més de samba que de sardana.

Parlant d'edificis aquí teniu una foto del lloc on treballo. Fa dos dies que no tenim llum, i quan no hi ha llum, no van les màquines de café, ni tampoc les d'aigua, ni les aixetes que van amb un sensor, ah! ni l'aire condicionat. O sigui que ens passem el dia clapats (per falta de café), acalorats, mig a les fosques, sense rentar-nos les mans, amb sed i buscant un endoll dels pocs que funcionen per connectar el pc quan s'acaba la bateria. M'han explicat que això és culpa del president del pais, que enlloc d'invertir en infraestructures, ha invertit en carnavals. Sembla que a pocs dies del "jolgorio" carnavalenc, degut a la quantitat de gent que viu aquí, la demanda d'electricitat és tan alta, que tot peta. Si ara és així, imagino que el dia de carnaval es quedaran a les fosques! De totes maneres no entenc res, perqué hi ha qui diu que per carnaval tothom marxa a "praia" i Sao Paulo es queda buit, buit...

Hola,
Aprofitant que us vaig parlar de l'edifici en forma de vaixell, he pensat que podem fer una mica de cultura. Aquest edfici (el que té forma de vaixell) és d'un arquitecte molt famós a Sao Paulo que es diu Ruy Ohtake.Es japonés. Ha fet altres edificis famosos a la ciutat com el de la foto que es diu Ohtake Cultural i que casualment porta els colors del Barça. A més a més Ruy Ohtake és el responsable de la remodelació de l'estadi de Morumbi. Se que aquest estadi volia ser la seu de la jornada inaugural dels mundials del 2014, però desconec si ja se sap si la faran aquí o a algun dels altres 11 estadis que havien sol.licitat acollir aquesta cerimònia. La final es jugarà a Maracanà.

Ahir vaig anar amb els de la penya del Barça, a dalt de tot d'aquest edifici. Es un hotel que preten tenir forma de vaixell, es complementa amb l'hotel vela de Barcelona! Hi ha una terrassa amb un restaurant i un bar "pijo". Té unes vistes espectaculars sobre Sao Paulo. Com hi vaig anar a la nit, fins i tot aquesta horrible ciutat semblava bonica. Al terrat hi ha una piscina, un senyor hi va caure per accident. Anava tot ben vestit, suposo que es va sentir molt ridicul quan va sortir amb sabates i tot, xop, regalimant aigua per tota arreu.Elscambrers van haver de pescar el móbil i les claus de la piscina. Quan vam marxar hi havia una cua de més de mitja hora per entrar en aquesta espectacular bar-terrassa.

Aqui de nou i sense gaires novetats. Avui a la tele he vist que fa 44 dies seguits que hi ha tormenta. Els llocs que s'inunden no tenen temps d'eixugar-se que est tornen a indundar. Ahir mitja ciutat va quedar sense llum perque van caure els pals eléctrics durant la tormenta diària...

De moment a mi no m'ha afectat gaire!

Ahir per sopar vaig agafar una llauna de tonyina que vaig comprar al super. Quan la vaig obrir, l'olor i la consitència eren de menjar de gat. Tant és així que vaig pensar que m'havia equivocat.Però a la llauna hi deia "atum" o sigui que suposo que era tonyina. En qualsevol cas me la vaig menjar, (no hi havia res més i el restaurant de l'hotel ja estava tancat)...

Avui espero comprar amb una mica més d'ull!

Després d'uns dies a Barcelona, torno a ser en aquest "fantàstic" pais, i aquesta "sensacional" ciutat. El viatge va consistir en passar-me 20 hores seguides en un avió (sense tenir en compte l'estona Barcelona-Madrid). Quan vam arribar a Sao Paulo (quasi 12 hores de vol), l'avió no podia aterrar per saturació de l'aeroport. El pilot va estar una hora donant voltes fins que va decidir que calia posar més combustible, i va canviar de destí, anant a Rio. Vam estar 4 hores a Rio ,parats, dins l'avió, havent d'aguantar una bronca monumental de la "sobrecargo" (una hostessa amb galons) que ens va fer estar asseguts i sense parlar pel mòbil durant dues hores. La senyorita Rotenmeyer era una aficionada al costat del que va fer la sargenta!.Després de l'experiència em venen dues preguntes al cap; els que gestionen els aeroports són idiooooootes, com no es pot preveure una saturació? i...som els passatgers de l'avió clients o no de la companyia que "ens" transporta? si jo li clavo a un client la bronca que ens va clavar aquella bleda, segur que el client no torna a comprar res de res...Ja podeu riure, ja, de les meves bronques grau 0, res a veure amb el que va fer la d'Iberia.

A Sao Paulo tot igual. Cada dia tormenta, dia si i dia no inundacions, caos circulatori, contaminació per un tub...tot igual.

Ahir hi va haver inundacions a la ciutat.Abans era poc habitual, però diuen que, amb el canvi climàtic (la fi del món?) s'han accentuat i aquesta és la tercera en dos mesos. El conductor que em ve a buscar em va informar de que Sao Paulo era un caos per culpa dels enormes bassals que hi havia a les "marginals", que són com les rondes de Barcelona. Jo ja ho havia vist a les notícies de la tele.

El parking de l'empresa va quedar tot inundat i vaig ajudar a una noia a rescatar el seu cotxe que havia deixat allà tota la nit.

Però, com tothom estava enganxat a les marginals i jo per anar a la feina no hi haig de passar, vaig arribar més depressa que mai!

Avui el conductor m'ha dit que ja no hi ha problema d'aigua, però que està previst que els agricultors tallin la carretera. Espero arribar a l'aeroport!

Donem la benvinguda a un nou lector del blog, JA, que s'ha afegit a la llarga llista de comentaristes que ja teniem.

Aquí teniu una imatge del meu "garito". Avui he cuinat per primer cop, una truita d'esberginia. Semblava dificil en aquesta cuina de la "senyorita Pepis" (els joves busqueu a Google qui era la Senyorita Pepis), però ho ha aconseguit.

A part d'això he sabut que la penya del Barça es pot reunir un altre cop al bar de sempre, de manera que el proper cap de setmana que estigui aquí miraré d'anar-hi a veure si es repeteix el resultat del primer dia que vaig estar amb ells: golejada del Barça i derrota del Madrid.

Hola, avui un dia més tranquil que ahir. He anat a un parc que es diu Ibirapuera. Es com la ciutadella de Sao Paulo, amb la diferència que deuen ser igual de grans, i a Barcelona no hi ha 22 milions d'habitants com aquí. He passejat una estona i finalment m'he assegut en un banc a llegir. Quan portava uns minuts asseguda, ha arribat un senyor en bici i s'ha assegut al mateix banc que jo. Tenia un aspecte pintoresc, amb els cabells llargs i arrissats. He pensat, "fa pinta de pintor!". El senyor s'ha quedat mirant el meu llibre i m'ha preguntat si estava escrit en català i si jo era brasilera. Li he respós i m'ha explicat que ell és pintor i té una amiga pintora a Tarragona. També m'ha dit que vol estudiar català però no té temps. M'ha explicat que va pintar un quadre que es diu "arbre recolzat" (en català), que és un arbre mig tombat que hi ha en el parc on erem. Després s'ha tornat a posar el casc, ha agafat la bici i ha marxat.

Avui he anat a veure el partit amb la Penya Barcelonista de Sao Paulo. Habitualment es reuneixen en un bar, però avui, amb motiu de la celebració de les 6 copes, han fet un "xurrasco" a casa d'un dels membres, i allà ens hem quedat fins l'hora del partit. Entretant hem pogut viure i veure la derrota del Madrid, que hem celebrat amb molt vi i cava, de manera que en el moment de començar el partit del Barça, ja duiem una bona dosi d'alcohol al cos.

El Ferran, el president de la penya, s'ha ofert a venir-me a buscar per dur-me fins allà (a uns 50 kms de Sao Paulo). Jo he començat al partit amb el meu pessimisme habitual, però contenta en saber que en el pitjor dels casos quedavem a 3 punts del Madrid. El Cristian, un català que fa 4 dies que s'ha instal.lat aquí, m'ha dit que avui el resultat seria 4 a 0. A la mitja part seguia ferm en que el Barça marcaria 4 gols. Quan el Messi ha marcat el quart, l'he felicitat!

O sigui que el meu primer partit al Brasil ha coincidit amb un dia rodó (segons el blog del Sam) on no hi consta que ell (el Sam) ha guanyat 2 a 1.

Aquí teniu una foto a l'oficina. Ara tot està net i endreçat...esperem que segueixi així. Al darrera podeu veure uns arbres bastant frondosos. Quan van fer aquest edifici, va ser necessari talar uns arbres semblants. Per aquest motiu van tenir problemes i van haver de plantar més arbres dels tallats en una altra zona. Si tinc ocasió ja us passaré unes fotos d'aquests arbres plantats, que avui per avui són escanyolits i raquitics!. Em va semblar curiós que en un pais on cada dia deforesten a la selva amazónica cententars d'hectarees, es posin així per quatre arbrots tallats en mig d'una ciutat bruta i contaminada!