Trakai

Ahir vam anar a sopar Trakai, una ciutat a uns 30 km de Vilinius on hi ha un castell molt bonic, tal com podeu veure a la foto. La ciutat està envoltada de llacs (22 en total) o sigui que imagino deu ser com una petita illa. Trakai va ser la capital de Lituània durant uns anys, i Lituània va ser el pais més gran d'Europa durant el S XIV. El sopar va estar bé, deixant de banda que de postres hi havia "crema catalana" que de crema tenia poc i de catalana menys. Entre altres coses tenia unes herbes amb gust a menta. Jo, imaginant el que podia ser, vaig demanar l'altra opció del menú, temptacions de Xocolata.

Avui anem al museu del Genocidi i després a sopar a un lloc que es diu Fortos Dvaras. Això és tot per ara, plou, neva, plou, neva ,plou i neva...

Vlinius

Avui sóc a Vilnius. Es la capital de Lituània, un dels països bàltics. Té una població d'uns 600.000 habitants i hi fa una rasca considerable. Hem sortit a donar un volt i ha començat a ploure, finalment era neu. Pels carrers encara hi ha neu de l'anterior nevada. Aquí diuen que ja és primavera...

Vilnius té un equip de futbol que fa temps que no guany cap títol. La lliga (aquí anomenada A Lyga) la va guanyar per darrer cop l'any 1999. El Vilnius juga a l'estadi de Žalgiris amb capacitat per 15.000 persones. Però crec que aquest ciutat és més important per l'equip de bàsket que pel de futbol. De fet hi ha dos equips importants, el BC Lietuvos Rytas que juga al Siemejns Arena i el BC Sakalai

És una ciutat bastant moderna, neta ia amb un centre agradable per passejar-hi...quan la temperatura supera els zero graus, cosa que no passa avui! A la foto podeu veure la Catedral, de la qual no us en se dir res ja que he prioritzat la informació fubolística.

Brighton

Brighton és un lloc agradable, i el fet que faci una bona temperatura i sol ajuda a que la sensació sigui aquesta. És una ciutat d'uns 400.000 habitants i de fet està formada per Brighton, Hove i alguna població més. La platja, si se li pot dir així, no és de sorra sinó de petites roques, i per tant no deu ser gaire cómode per anar-hi. M’han dit que aquest dissabte es preveuen temperaturas de 17ºC i per tant la platja estarà plena. Es temperatura quasi d’estiu per ells, com és la fi del món.
He sabut que el Brighton i Hove Albion està sent l’equip revelació d’Anglaterra. Fa 5 anys no eren més que un equip que estava a la 5ª divisió i aquest any té opcions de passar a 1ª. Vaja, que poster l’any que ve estarem mirant un Everton-Brighton…El sobrenom "Seagull" potser perqué és el pajarraco que més sobrevola la ciutat? jo encara no n'he vist cap.
El Paul McCartney té una casa aquí, molt a prop de l’hotel on ens allotgem. Potser avui tinc ocasió de passar per davant.

No tinc gaires novetats a comentar d'aquesta ciutat-pais. Son 7 m d'habitants en una superfície unes 10 vegades la de Barcelona. Tenen les pretensions de Singapur i la cutrez de la Xina. Hi ha edificis que són auténtics formiguers. Ja miraré de passar algunes fotos. De moment passo una de la catifa de l'ascensor de l'hotel. Es un fet insignificant però dóna una idea de com és aquesta ciutat. Cada dia canvien, a les 12 de la nit, totes les catifes dels ascensors per fer-hi constar el dia de la setmnaa en el que estem. Jo penso que tan per tant, podrien tenir una catifa amb cada dia de l'any!

D'altra banda és un bon lloc per perdre pes. Crec que en 24 hores només he menjat una mica de fruita, un iougurt i pekin -duck. Tot i haver vist que els ànecs estaven penjats d'una porta, sense cap mena d'higiene ni refrigeració, com els donen bastant torrades, vaig pensar que podia menjar-los sense que em passés res. El foc ho aniquila tot.

Desprès de molts mesos sense escriure al blog, avui parlaré sobre Hong kong. No puc dir gaire encara perqué tot just acabo d'arribar. En les poques hores que porto aquí, ja he vist que és una ciutat que fa la mateixa pudor que totes les ciutats asiàtiques. Suposo que és l'olor que fa el menjar que venen pels carrers. Sempre em pregunto si quan els asiàtics venen a Barcelona, pensen que fa olor a Europa, igual que jo penso quan vaig a les ciutats de l'Asia.
L'equip de futbol de Hong kong és molt fluix. Crec que poques vegades ha guanyat res, encara que l'any 2009 va guanyar contra el Japó proclamantse campió dels Jocs d'Asia oriental. Des de llavors ha guanyat algun altre campionat però no és un equip que destaqui per ser gaire bo, vaja, com l'Everton més o menys.

Avui ja marxo de San Francisco. No he pogut escriure fins ara básicament pel canvi d'horari. Les 8 hores de diferència que hi ha fan que quan arribo a l'hotel no tingui cap ganes de connectar-me, sinó d'anar a dormir. La resta del dia no tinc temps. Diumenge vaig passejar per la ciutat i vaig visitar Alcatraz, la presó més famosa del món. Es troba en una illa idílica a pocs metres de San Francisco. (com podeu veure a la foto) Recordo que l'àvia hi va estar també i em va explicar que els presoners els feien dutxar cada dia amb aigua calenta per tal que si fugien, trobessin l'aigua del mar tan freda que no poguessin arribar a la costa. Sembla ser que dels pocs intents de fugida que hi va haver, cap va tenir éxit.

Malgrat que la previsió meteorológica era de pluja tots els dies, ha fet molt sol. M'ha sorprés que aquí no encertessin les previsions. Quan vaig ser a Boston ja fa més de 18 anys, em van saber dir, dos dies abans, a quina hora començava la tormenta de neu que va fer que m'hi hagués de quedar 3 dies més. I ara no són capaços de dir si farà sol o plourà? Increíble.

Ah! en breu actualitzaré el blog dels salers amb les dues noves adquisicions que he fet. No us ho perdeu!

Un altre cop escric al blog, un altre cop a Sao Paulo.

Aquest matí he fet una ruta pel centre, per ensenyar la "bellesa" d'aquesta ciutat a un amic de l'empresa de Barcelona que ha vingut per feina durant aquesta setmana.

La veritat és que la ciutat m'ha agradat. Potser amb el temps, he baixat tant les meves espectatives que llocs que fins ara trobava horribles m'han semblat bonics. Hem pujat a l'edifici Itàlia, que és el segon més alt de la ciutat. El van inaugurar l'any 1965 i és patrimoni històric per estar considerat un exemple de l'arquitectura vertical. I tan vertical que és, com podeu veure a la foto.Des del 44 pis, hi ha una vista impressionant de la ciutat. Ho hem pogut observar des d'un bar situat en aquest pis, on només entrar et cobren 20 reais...

Ahir ja vaig tornar de l'estat de Santa Catarina. Alla vaig dinar i sopar cada dia peix (per cert, molt bo!) i com volia canviar de menú vaig pensar en anar al Ráscal a menjar pizza. Pero pel camí vaig trobar un altre lloc on feien pizzes amb llenya i m'hi vaig quedar. Un cop dins i quan ja havia demanat una capirinha vaig saber que les pizzes només les fan a la nit. O sigui que em vaig haver de conformar amb una amanida no gaire bona. A la nit vaig anar al bar Brahma. Brahm es una de les dues cerveses més importants del Brasil L'altre és Skol. El bar és molt típic d'aquí, i sembla ser que si no hi has anat mai no ets ningú a Sao Paulo. O sigui que ara ja sóc algú. Es troba al centre de la ciutat, a prop d'on vam estar passejant per Setmana Santa però sembla ser que costa molt arribar-hi. De fet ens vam convocar a les 6 de la tarda, jo vaig arribar a les 6.15 i el següent va arribar a les 7:15. O sigui que per un cop vaig ser la primera i em vaig haver d'esperar. Cal dir que l'últim va arribar a les 8 perqué s'havia perdut. Això em va confirmar que el fet que jo estés perduda 3 hores el primer dia que vaig conduir no és res anormal. Ah! ja tinc dos salers més per la meva col.lecció! quan torni començaré a escriure en el blog de salers!

Aquest pais té moltes coses bones. Es net, ric...però arriben a extrems una mica bésties com podeu veure a la següent notícia publicada a principis del 2010...

Condenado con penas de dos años de cárcel
Prohibido comerciar con chicle en Singapur

El Gobierno de Singapur afirmó que mantendrá su veto total a la importación y venta de chicle, todo un símbolo de la imagen estricta y pulcra de la ciudad-estado, un oasis de prosperidad en el Sudeste Asiático.

Sembla ser que si et pesquen menjant chiclet y ets turista, no et fiquen a la presó...de totes maneres no ho provaré!

Hola, després d'uns quants mesos torno a ser aquí. Aquest cop des de Singapur. Aquesta ciutat-pais de 4 milions d'habitants, segueix igual que la darrera vegada que la vaig deixar ara fa 2 anys.

La diferència és que aquest cop he volat amb Singapur Airlines enlloc d'Iberia. D'entrada, quan vaig arribar a l'avió, vaig flipar amb l'espai assignat als passatgers de business. Es com una petita habitació. Tal com podeu veure a la foto, cada persona té l'equivalent a dos seients d'Iberia. Però a l'hora de dormir, he descobert que no tot era tan meravellós, el seient quasi bé no es reclina i per tant has de dormir quasi assegut. Un cop a l'hotel, tal com dic, res de nou. Molta calor, molts centres comercials on venen el mateix que a Europa i molta olor a menjar asiàtic. De moment port el tema del jet lack bastant bé. Espero aquesta nit aguantar durant el sopar que tenim amb els alters colegues i no caure dormida com fan alguns.

Seguint amb el circ brasiler, és a dir, les eleccions que van tenir lloc el passat diumenge, com ja imagino sabeu, Dilma va guanyar. No obstant no va tenir el 51% necessari per no haver de fer una segona volta. Amb només un 46% cal esperar al diumenge 31 d'octubre per saber "o que acontece"...

Si el tercer candidat recolza al segon podria ser que guanyessin a Dilma, ja que el segon va tenir un 31% dels vots i el tercer 19%. Aquesta és l''opcio que a mi m'agradari.

Afortunadament a l'estat on estem desenvolupant el projecte que fa que jo estigui aquí, ha guanyat a la primera ronda un candidat continuista. Per tant no es preveu que modifiquin les lleis i el projecte pot tirar endavant.

El pallasso Tiririca és el candidat que ha obtingut més vots de tots, aproximadament 1.2 millons de persones el van votar. Sembla ser que la llei brasilera regula fins i tot com ha de ser la foto de les persones que surten a la pantalla de l'ordinador utilitzat per votar. Els candidats han d'anar ben vestits, i en el cas dels homes amb corbata. Així doncs, el pallasso (que podeu veure a la foto), que durant tota la campanya anava vestit de pallasso, duia sempre una foto enganxada al pit amb la seva imatge amb corbata. Aixi tots els analfabets del pais (que en son molts) el podien reconeixer a l'hora de votar.

Romario va obtenir més de 128.000 vots, el que li ha donat un lloc com a diputat federal. Bebeto només va obtenir 28.000 vots però tot i així és diputat regional. No se com ha quedat "la mujer pera" però sincerament, amb aquest panorama suposo que haurà fet un bon resultat.

Veient tot aquest espectacle, em sap greu no poder votar.

Seguint amb les eleccions del Brasil, que ja fa unes hores que han començat, comentaré una mica més el perfil dels candidats. Hi ha 9 candidats a la presidència, la famosa Dilma sembla que està arrassant i fins i tot pot ser que no calgui una segona volta.
Després hi ha una llista de 513 diputats. I entre aquest hi ha, com molt bé diu un dels comentaristes del blog, Romario i Bebeto. Però això no queda aquí. Entre la llarga llista de diputats hi ha el pallasso Tiririca que segons diuen no sap ni llegir ni escriure. Es molt famós perquè surt a la tele i es creu que obtindrà més vots que ningú. I també hi consten, en aquestes llistes, participants de Gran Hermano, cabareteres la més famosa de les quals es fa dir “la Mujer Pera” per la forma que té el seu cos… Els candidats es poden presentar amb pseudònims, i així també en tenen un que s’assembla molt al Maradona (com podeu veure a la foto) que es fa dir “Maradona de Brasil”.
Sovint he sentit dir que la política sembla un circ. Al Brasil no només ho sembla sinò que ho és.

Diumenge hi ha eleccions al Brasil. Es voten 5 coses diferents de cop. El president del pais, el president de l’estat, senadors i no se que més...Cada persona ha d’emetre 5 vots. Amb l’elevat índex d’analfabetisme que hi ha podeu comptar quin liu es deu fer la gent. Això si, el vot és electrónic. Posen equips a tot arreu, fins i tot a la selva amazónica, i la gent pot votar veient la foto del candidat. Aquí les eleccions es fan en dues tandes sempre i quan a la primera no hi hagi cap partit que guanyi per més del 51% .Si no és així, els dos primers es presenten a la segona tanda, i que guanyi el millor. Sembla ser que dels dos candidats que poden guanyar, té més opcions la Dilma Rousseff .Ella és la successora de l’actual president el Lula (el nom del qual vol dir calamar).
L’altre candidat, el Jose Serra, és l’actual governador de l’estat de Sao Paulo. M’han dit que hi ha candidats de tots tipus i que no em perdi el programa de propaganda electoral que fan a la cadena Globo sobre les 8 de la tarda. Hi ha candidats que són i fan de pallasso, i per tant surten fent de pallasso en el programa. El vot és obligatori. Aquells que no voten poden tenir problemes. Per exemple, cal presentar el comprovant d’haver votat per obtenir o renovar el passaport. Fins fa pocs anys, el dia de les eleccions s’aplicava la “llei seca” : no es podia vendre alcohol en tot el dia, ni als bars ni als comerços, enlloc.
Ara sembla ser que això ja no és així de manera que espero poder prendre’m una cervesa mentre miri el Barça – Mallorca.

Retorn al Brasil i retorn al futbol brasiler en el blog.
Avui juguen el meu equip contra el Palmeiras. Malgrat que l’equip local és el Palmeiras, no poden jugar a la palestra itàlia perqué està en obres. Ja han començat a remodelar alguns estadis de cara a la preparació pels mundials del 2014. El partit d’avui es juga doncs a un estadi que hi ha a Barueri, una població a uns 50 km de Sao Paulo. He sabut que no es jugarà cap partit a l’estadi del Sao Paulo. Sembla ser que calen reformes que valen molts diners i el club no està disposat a pagar-les. Per aquest motiu, la inauguració dels mundials es farà un un nou estadi que es construirà en una zona on avui hi ha una gran favela. Actualment ningú sortiria viu si es fiqués allà on s’ubicarà l’estadi. Es d’aquells llocs on “la fisonomia del barrio” sempre està canviada. Potser, amb la construcció de l’estadi, faran neteja igual que estan fent en algunes zones de Rio de cara als JJOO. Parlant de Rio, l’estadi de Maracanna acollirà la clausura dels mundials.
Ganso, jugador del Santos considerat una espècie de Messi brasiler, ha patit una lesió que el mantindrà fora de joc durant 6 mesos. La conseqüència principal d’això és que el seu equip que va guanyar força títols la temporada passada, està en devallada constant.

Avui torno a ser a la "Suissa Brasilera", aquest cop per una reunió amb l'empresa. Això indica que, tot i que el Brasil és molt i molt gran, no hi ha gaires llocs bonics on anar que quedin a un cop de cotxe de Sao Paulo. Si que hi ha algunes platges a uns 200 Km que no estan malament, però com pels Brasilers, tot i que molts dies arribem als 24 graus, és hivern, doncs toca anar a la muntanya. Com és habitual en aquest tipus de reunions, sempre hi ha una activitat social relacionada amb temes de recursos humans. Avui tocava liderar un Quad. Al principi m'ha costat de dominar, jo em comportava com si est tractés d'una moto! Però després de 90 minuts de conduir pel fang i sota la pluja, el Quad i jo ens hem fet amics i m'ha sabut greu deixar-lo.

Aquest cap de setmana he estat a l'anomenada "Suissa Brasilera". He trobat que el lloc era molt semblat a la Cerdanya, amb una altura de 1.3 00 metres, i una temperatura com la de la Cerdanya a la primavera. Pels Brasilers feia massa fred i per tant anaven tots amb barrets, bufandes i guants. El poble principal esta construit imitant els pobles del centre d'europa. Tot plegat feia que oblidés que sóc al Brasil i em sorprenia quan em parlaven en portugués. Els restaurants oferien principalment plats per passar el fred, salsitxes alemanyes, choucroute, fondues de formatge, carn i xocolata...I pel carrer es podien comprar vasets de xocolata desfeta per fer passar els fred provocat pels 15 graus de temperatura que teniem a la tarda.

Aquesta foto no és de Brasil, sino del dia que vaig estar firmant la meva primera obra literària:

"Un matrimoni Blaugrana".

Us animo a tots aquells lectors del meu blog a que el llegiu si no ho heu fet ja!

Dijous i divendres vaig viatjar a l'Estat de Santa Catarina, al sur del pais. Ja és la tercera vegada que hi vaig però com fins ara no havia pogut fer turisme, vaig decidir agafar-me el divendres festiu i donar un volt per la zona. La capital de l'estat és Florianópolis, però els brasilers en diuen Floripa per abreujar. Divendres al matí feia molt bon dia i vaig decidir demanar un canvi en el vol de tornada i quedar-me fins diumenge. Però no va tardar en tapar-se el dia i rápidament vaig descobrir que és un lloc on quan plou no es pot fer res de res. Fora de les platges, no hi ha res a visitar ni a fer, de manera que vaig mantenir el bitllet de tornada per divendres a la nit. Malgrat les pluges, vaig poder comprovar que les platges no són res de l'altre mon, tot i que no m'atreveixo gaire a dir-ho perque com he "rajat" tant de Sao Paulo, semblarà que m'ho carrego tot en aquest pais...

Ja de tornada a casa, vaig sopar en un bar on vaig descobrir que hi ha una altra manera de penjar samarretes a casa. Ho podeu veure a la foto.

L'altre dia vaig passar per devant d'un lloc on venien tot d'objectes de segona mà. Vaig veure que tenien llibres del Mortadelo en portugués. Però el nom del filemón l'han canviat considerablement. Després he sabut que els llibres es diuen diferent si son en Portugués de Portugal on en Portugués de Brasil.

Al Brasil són Mortadelo e Salaminho i Salomão e Mortadela a Portugal.

Ara penso que m''hauria agradat comprar el llibre, que d'altra banda no se quan valia. I fer una col.lecció de llibres de cómics en idiomes diferents...

M'ho pensaré!

com deuen ser els Zipi i Zape, i el Benet Tallaferro o el Jep i el Fidel en portugués?

Ahir vaig anar a una degustació de pa amb tomàquet i embutits i truita. Aqui en diuen "pesquinhos catalanes". Encara no tinc nostàlgia del menjar de la terra, no obstant em va agradar menjar fuet, botifarra blanca i pernil. El pa amb tomàquet en si no era res de l'altre món, però els embutits eren boníssims. Vaig preguntar d'on eren i em van dir que dels Pirineus. Quan vaig voler saber com els feien arribar dels Pirineus fins aquí (jo preocupada sempre per la logística) em van dir que el Pirineus és una botiga de Sao Paulo que fa embotits de la mateixa manera que es fan als Pirineus catalans. També ens van dir on els podem comprar. Valen el doble que els embotits paulistes, però crec que val la pena pagar-los. (aquest post va dedicat a aquells que em dieu que sempre parlo de futbol, avui per tant, gastronomia!)