diumenge, 29 de març del 2009


Avui diumenge, com heu canviat l'horari a Barcelona però aqui a Brasil no, la diferència amb vosaltres ha passat de 4 a 5 hores. O sigui que ara deureu estar sopant o a punt de sopar. Jo passant el temps entre el gimnàs de l'hotel, l'habitació el bar...

He decidit que quan torni a Barcelona hauré de comprar-me unes ulleres perque en alguns moments començo a tenir dificultats per veure-hi. L'altre dia em van portar una carta de vins i em van dir que escollís jo el vi. Em vaig negar però com em van dir que com a "espanyola" jo segur que era la que mes hi entenia finalment no vaig tenir més remei que decidir.(encara que vaig dir reiteradament que no en tenia ni idea). La factura la pagaven els altres, i el que faig en aquests casos és escollir un vi d'un preu mig. Però no veia res de la carta i em vaig haver d'assessorar pel cambrer. Li vaig preguntar els preus varies vegades i no me'ls va dir. O sigui que al final no se que vaig escollir i potser els que ens convidaven encara em recorden per agafar el vi més car de la història.

De Brasil vaig cap a Madrid, com ja sabeu és la pena que s'ha de passar pel fet de tenir passaport espanyol... O sigui que fins dijous sere al mateix hotel i com a mínim no haure de llevar-me a les tantes del matí per agafar un avió, ni fer i desfer la maleta per un sol dia (per cert, ja he comprat una maleta nova, i bona, l'altra es desfeia a trossos...)

Estic esperant que l'Ignasi m'envii un mail que li vaig demanar. Espero ho faci!

dissabte, 28 de març del 2009


Avui ja soc a Brasil. El viatge fins aqui ha sigut un pal.Dentrada llevar-se a les 4 del matí.Despres hem trobat un accident a l unica carretera que hi ha de Caracas a l aeroport i hem estat 2 hores i mitja parats! per sort haviem sortit 4 hores abans de la sortida de l 'avio i hem arribat a temps. L'avio en questio feia escala a Manaus. Jo no ho sabia. Ho he sabut a l'aeroport. Manaus esta enmig de la selva. El Roma i jo hi vam anar quan vam fer el viatge de noces.

Afortunadament l-avio nomes aterra, baixen passatgers, pugen passatgers i torna sortir. Es bastant pal pero com a mínim jo no m'he hagut de moure!

Finalment ha arribat a l-horrible ciutat de Sao Paulo on estic ara. Per sort, al ser dissabte, he anat molt depressa a passar el control d'aduanes i la carretera anava buida o sigui que en una hora he arribat a l'hotel.

divendres, 27 de març del 2009


Hola!

Aquesta matinada marxo de Venezuela cap a Brasil. A les 4.30 de la matinada haig de ser al taxi!

Despres m'esperen 8 hores de vol (de les 8 del mati a les 16) i dues hores de trafic intens a Sao Paulo fins arribar a l'hotel (un trajecte que sense trafic es faria en 35 minuts).Potser dema com es dissabte anirem mes depressa.

Despres toooooot el diumenge avorrint-me a l'hotel (ja sabeu que Sao Paulo, despres de Caracas es la pitjor ciutat del mon) i dilluns reunions i reunions...

Els missatges de l'avia m'han arribat molt be.Potser si es tan complicat pots escriure e-mails (que crec es mes facil).

Estic connectada al messenger pero veig que vosaltres no. O sigui que si ens uns minuts no us connecteu plegare i anire al gimnas de l'hotel que es tot el que es pot fer en aquesta merda de ciutat. Despres a sopar una mica, tambe a l'hotel i finalment a intentar dormir per despertar-me de matinada...

El tema samarretes esta complicat...ja veurem, ja veurem...A Venezuela passen molt de futbol (nomes aquest boig del Barca li agrada el futbol).La resta son amants del Beisbol (influencia americana suposo...).

Sam, hauries d'estar content de que un d'aqui sigui soci.D'una banda aixó vol dir que el barca es estimat arreu, i de l'altra es un soci que paga i no gasta!



Hola parella de ganduls!

Avui no heu escrit cap comentari al meu anterior escrit. Si el llegiu sabreu que ja sóc a Venezuela.Avui he anat a sopar amb una penya de Venezuela amb els que demà tenim reunió.He flipat perque dels 4, l´únic noi que hi havia anava amb una corbata amb escuts del Barça. Resulta que és un fan del Barça i just fa uns dies va estar a Barcelona i va anar a veure el el Barça- Bilbao i Barça - Lyon.Hem començat a parlar doncs de l'equip i el noi ha flipat amb el que jo se (ja se que vosaltres penseu que no en tinc ni idea però en se molt més que la mitja de dones que corren pel món). Li he dit que no vaig al camp perque els meus fills no em deixen però que sóc sócia i ell m'ha ensenyat el carnet. Ell també és soci, el num. 163.824! A més a més du l'escut del Barça al salvapantalles del mòbil i l'himne quan sona. Tot plegat bastant sorprenent tractantse d'un veneçolà que va anar per primera vegada a Barcelona quan ja tenia més de 30 anys.


Així doncs és veritat que el Barça és més que un club i que és un club molt internacional.

Per cert, estic veient per la tele un altre català internacional. El Ferran Adrià una entitat nortemericana li ha donat un premi. Segur que ja tenen tema pel Polònia.

dimecres, 25 de març del 2009


Si, ja sóc a Guatemala.

He comentat aquí que el cole dels meus fills tenia una sucursal aquí però ningú sap res, evidentmen. Sabeu com es deia el cole d'aquí? crec que a les agendes ho posava (aquelles agendes on tu, alumen modélic posaves a l´últim dia "sortim de la presó").

El Pecanins l'he buscat pel carrer i no l'he vist.

Demà de matinada surto cap a Venezuela. En aquest cas vaig de Guatemala a Guatapeor perque Venezuela ho conec i és pitjor encara que això.

Per anar de Guatemala a Venezuela hagi de fer escala en Panama. O sigui que surto de matinada d'aquí i arribo sobre les 3 del migdia a Caracas.

Tot plegat un passeig pel caribe pero sense "disfrutar-ho"

dimarts, 24 de març del 2009







D aqui a unes hores marxo de Mexic per anar a Guatemala.



No he estat mai en aquest pais i ara mateix, quan buscava el mapar per adjuntarlo a l-escrit, he vist que te una frontera molt recta. Com si l-haguessin fet amb escaira.M ha semblat estrany.Preguntare el perque es aixi.



Arribarem a les tantes de la nit.Be, nomes seran les 11 de la nit pero com porto ja uns dies amb l-horari canviat estic cansada i les 11 ho trobo molt tard.



Tambe us poso la bandera de Guatemala que com podeu veure es dels colors de la bandera Argentina.Tambe preguntare quina es la seva historia.



Fins una altra

Avui m’ha petat la maleta. Un mexicà l’ha ficat en el seu cotxe i s’ha carregat una roda. Estava bastant nova. Es la maleta gran i no l’he fet servir gaire. Vosaltres per algunes colonies i jo només en un dels meus viatges llargs i ara. Em queden 10 dies d’arrossegar-la o sigui que hauré de fer un plantejament i comprar-me’n una. Però són carissimes. Aquesta era barateta perque la vaig comprar en un xino de Barcelona. (potser per això ha durat poc)

Ahir vaig menjar cactus per sopar. Es com menjar mongeta verda o sigui que segur us agradaria. Potser quan torni a Barcelona en podem trobar en algun lloc: Club del gourmet al Corte Ingles (li podem dir a l’àvia que ho pregunti) o a alguna botiga mexicana. Els hi diuen “nopales”. No se si és el nom del cactus comestible o una altra manera de dir-li al cactus (perque la paraula cactus també l’utilitzen). Igual que els bolets, hi ha cactus verinosos i tenen plantacions de cactus (podria plantar-ne a a la terrasa de dalt que com hi toca el sol deu ser semblant al desert…)

No he provat el suc de cactus de l’esmorzar de l’hotel tal com us vaig dir. Tenia un color verd moc fastigós.
També he aprés una altra paraula mexicana. “Popita” que vol dir una canyeta per beure.
Quins equips de futbol mexicans coneixeu? em sembla que aneu una mica peixos en aquest tema!
Fins la propera.

dilluns, 23 de març del 2009


Les pistes de la foto de l’anterior escrit eren clares. Una plaça de toros, el mar…no pot ser més que Màlaga, el contrincant del Barça ahir.
Ahir vaig tenir l’oportunitat de menjar ous de formiga. Aqui són bastant típics i li diuen escamole. La veritat és que si oblides que són ous de formiga, són bons. A la foto podeu veure l’aspecte que és fastigós però un cop passats per la paella amb una mica de mantega queden bé.
També hem menjat una salsa que es diu mole (tot acaba en mole en aquest pais, guacamole, escamole, mole…). Esta feta a base de 10 tipus diferents de chile i una mica de xocolata. Com ens la van fer per nosaltres no era gaire picant. Però el mexicà va menjar de l’auténtica i jo la vaig provar.Encara em pica tot de lo forta que era.
Ja veurem el sopar que tal és. M'han dit que també mengen cactus i que a l'hotel per esmorzar hi ha suc de cactus. Avui no l'he vist però demà el provaré.Potser li podem dir a la Granini que en faci i els substituiu pel de pinya o préssec, ok?

Apa, estudieu que sino hem de fer carreres quan arriben els quatrimestrals.
Els avis ja saben entrar al blog?

diumenge, 22 de març del 2009


Hola,
Suposo que encara dormiu.
Jo de camí cap a Mexico lindo...
Primer vaig a Madrid, ja sabeu, cal passar per Madrid...Són encara conseqüències del rei Felip d'Anjou, l'amic de l'avi.
Com quan aterri a Mexic el Barça ja haurà acabat el partit, espero m'envieu el resultat per SMS.
A veure si aquest any si...perqué com sigui que no ens quedarem tots amb un pam de nas!