L'altre dia vaig passar per devant d'un lloc on venien tot d'objectes de segona mà. Vaig veure que tenien llibres del Mortadelo en portugués. Però el nom del filemón l'han canviat considerablement. Després he sabut que els llibres es diuen diferent si son en Portugués de Portugal on en Portugués de Brasil.

Al Brasil són Mortadelo e Salaminho i Salomão e Mortadela a Portugal.

Ara penso que m''hauria agradat comprar el llibre, que d'altra banda no se quan valia. I fer una col.lecció de llibres de cómics en idiomes diferents...

M'ho pensaré!

com deuen ser els Zipi i Zape, i el Benet Tallaferro o el Jep i el Fidel en portugués?

Ahir vaig anar a una degustació de pa amb tomàquet i embutits i truita. Aqui en diuen "pesquinhos catalanes". Encara no tinc nostàlgia del menjar de la terra, no obstant em va agradar menjar fuet, botifarra blanca i pernil. El pa amb tomàquet en si no era res de l'altre món, però els embutits eren boníssims. Vaig preguntar d'on eren i em van dir que dels Pirineus. Quan vaig voler saber com els feien arribar dels Pirineus fins aquí (jo preocupada sempre per la logística) em van dir que el Pirineus és una botiga de Sao Paulo que fa embotits de la mateixa manera que es fan als Pirineus catalans. També ens van dir on els podem comprar. Valen el doble que els embotits paulistes, però crec que val la pena pagar-los. (aquest post va dedicat a aquells que em dieu que sempre parlo de futbol, avui per tant, gastronomia!)

A continuació he traduit el que han penjat a la intranet de l'empresa en relació al proper campionat de futbol. Suposo que totes les empreses deuen fer coses similars.(faig traducció simultània perqué estava en Portugués):

Copa do Mundo 2010

Per incrementar encara més el suport a la nostra seleccio, conegueu la programació que l'empresa ha preparat per vosaltres:

Partits a les 11h: Hi haurà unes instalacions preparades per veure els jocs a l'empresa.

Partits a les 15:30 Els treballadors, becaris i externs podran marxar a les 14:00.

Tots junts donarem suport a l'éxit del Brasil rumb a l'Hexa!!!!

Suposo que a Barcelona no ho han fet perqué no tenim cap selecció a la qual donar suport...

Tal com ja vaig dir, vaig assistir a la presentació del llibre "A bola no entra por acaso" i també, al dia següent, vaig anar a la reunió que en Soriano feia amb la penya blaugrana. El llibre em va semblar molt oportunista i carregat de tópics que es poden trobar a qualsevol llibre de management. Potser els exemples que hi surten, sempre relacionats amb situacions reals del mon del futbol, poden ser més originals i divertits.

La presentació de la candidatura a la qual dona suport no em va semblar gaire convincent. Va fer énfasi en dos punts: la promoció del club a nivell internacional i més participació del soci en les decisions (és a dir, podrem votar la samarreta que lluirà el nostre equip...). De temes esportius no en va tocar cap, només va dir que ara no tocava parlar de fitxatges i que a més a més aquest és un tema de Guardiola i Txiqui.

Ja torno a ser en aquesta meravellosa ciutat de Sao Paulo. El viatge va anar bé encara que el núvol de cendra del famós vulcà el nom del qual no se repetir ni fent un "copy paste" va estar a punt de que no viatgessim. Finalment vam sortir de Madrid dient el pilot que l'avió volaria baixet per la zona de Canàries amb la fi d'esquivar les cendres. El vol de Barcelona a Madrid també l'haviem fet arran de terra per evitar entrar en el famós núvol.

Avui m'han dit que en Soriano visita la penya blaugrana de Sao Paulo aquest dissabte. En realitat ve a vendre el seu llibre, publicat l'any 2009 i del qual ara se'n fa ell llençament al Brasil. Aprofitaré i fare propaganda del meu!

Avui hem visitat una antiga cisterna turca. Es una mena de cova artificial , molt gran i amb moltes columnes, on s'hi guardava l'aigua per abastir la ciutat. Aquí si que hi havia peixots dins de l'aigua, però no gaire grans.

El que veieu a la foto encara que no ho sembla gaire, és una illa artificial construida en mig del riu. Es l'illa de l'aficio del Galatasarai, on només hi poden accedir els socis del club. L'estadi és en terra ferma, molt aprop d'aquestes instal.lacions. Així doncs quan l'equip guanya algun campionat, els socis poden anar a agafar una "turca" a la seva seu social.

Ara sóc a Istambul, una ciutat molt bonica i també molt caòtica. Com ho comparo tot amb Sao Paulo és realment un lloc meravellós. Com ve sent habitual en els meus viatges, ja he aprés algunes coses sobre el futbol del pais. Per començar, l'estadi del Besiktas és al costat de l'hotel Si mireu la foto, l'edifici alt que queda a l'esquerra de l'altre edifici alt que sembla més proper, és l'hotel on estem allotjats. Des de les habitacions dels pisos de més amunt es veu l'estadi, i des del carrer també es veu molt bé. A més a més, avui hi ha partit i se senten els cantics de l'afició. A la foto hi ha hagut molt retoc de fotoshop perqué el camp en realitat és molt més cutre. Es molt pitjor que el de l'huracan, per exemple.

També us puc dir que el nom del Galatasarai. D'una banda "Galatas" són els habitants d'alguna zona d'Istambul i Sarai vol dir palau. O sigui que Galatasarai és el palau dels Galates.

Avui hem visitat mesquites i un mercat molt semblant al que vam visitar a Marrakesh. També hem fet un passeig en vaixell pel riu.