dimecres, 24 de febrer del 2010


Degut que alguns dels lectors habituals m'han comentat que els meus posts tracten moltes vegades temes futbolístics, avui he decidit parlar de presons. Només sortir de l'aeroport internacional de Guarulhos, camí de Sao Paulo, es poden veure 3 ó 4 edificis com els de la foto. Resulta que són presons (crec que n'hi ha 6 en total). Inicialment hi havia una única presó amb 6000 "hostes" dins. Però algú va pensar que tanta gent "dolenta" junta era una bomba de rellotgeria. Va ser llavors que van decidir separar-los en diferents edificis. Tal com diu el conductor que em ve a buscar, sortir de l'aeroport i veure tanta presó és una "bona" imatge de presentació de la ciutat. A continuació copio una part d'una notícia extreta d'internet. Els fets van tenir lloc l'any 2005, i crec que era en una altra presó més lluny de Sao Paulo, però no deixa de semblar un guió de peli del Lucky Luke
"Un total de 55 presos escaparon de una cárcel en el estado de Sao Paulo en la noche de ayer tras cavar un agujero en su celda, informó hoy la Policía".

dijous, 11 de febrer del 2010







Ahir vaig anar a una Escola de Samba. Es diu "Camisa Verde" i pel color de les fotos podeu saber-ne el motiu!.Feien el darrer assaig abans de la desfilada el proper diumenge en el sambódromo. La desfilada està organitzada per "Alas", cada ala és un grup de gent que té una funció diferent, i que van vestits d'una manera determinada.(crec que funciona així). A la foto de l'esquerra hi ha les "Alas bainas" que són dones que porten el vestit típic de Bahia, on s'origina la samba al Brasil. A la dreta hi ha la "Porta bandeiras"(no es veu gaire, però la dona porta un pal dalt del qual hi ha la bandera de l'Escola), i "el mestre de sala".Quan ells passen (són els primers després dels "Abre Alas" i els "Comissao de Frente") es considera que comença l'espectacle. Crec que ja se més de samba que de sardana.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Parlant d'edificis aquí teniu una foto del lloc on treballo. Fa dos dies que no tenim llum, i quan no hi ha llum, no van les màquines de café, ni tampoc les d'aigua, ni les aixetes que van amb un sensor, ah! ni l'aire condicionat. O sigui que ens passem el dia clapats (per falta de café), acalorats, mig a les fosques, sense rentar-nos les mans, amb sed i buscant un endoll dels pocs que funcionen per connectar el pc quan s'acaba la bateria. M'han explicat que això és culpa del president del pais, que enlloc d'invertir en infraestructures, ha invertit en carnavals. Sembla que a pocs dies del "jolgorio" carnavalenc, degut a la quantitat de gent que viu aquí, la demanda d'electricitat és tan alta, que tot peta. Si ara és així, imagino que el dia de carnaval es quedaran a les fosques! De totes maneres no entenc res, perqué hi ha qui diu que per carnaval tothom marxa a "praia" i Sao Paulo es queda buit, buit...

dilluns, 8 de febrer del 2010

Hola,
Aprofitant que us vaig parlar de l'edifici en forma de vaixell, he pensat que podem fer una mica de cultura. Aquest edfici (el que té forma de vaixell) és d'un arquitecte molt famós a Sao Paulo que es diu Ruy Ohtake.Es japonés. Ha fet altres edificis famosos a la ciutat com el de la foto que es diu Ohtake Cultural i que casualment porta els colors del Barça. A més a més Ruy Ohtake és el responsable de la remodelació de l'estadi de Morumbi. Se que aquest estadi volia ser la seu de la jornada inaugural dels mundials del 2014, però desconec si ja se sap si la faran aquí o a algun dels altres 11 estadis que havien sol.licitat acollir aquesta cerimònia. La final es jugarà a Maracanà.

diumenge, 7 de febrer del 2010



Ahir vaig anar amb els de la penya del Barça, a dalt de tot d'aquest edifici. Es un hotel que preten tenir forma de vaixell, es complementa amb l'hotel vela de Barcelona! Hi ha una terrassa amb un restaurant i un bar "pijo". Té unes vistes espectaculars sobre Sao Paulo. Com hi vaig anar a la nit, fins i tot aquesta horrible ciutat semblava bonica. Al terrat hi ha una piscina, un senyor hi va caure per accident. Anava tot ben vestit, suposo que es va sentir molt ridicul quan va sortir amb sabates i tot, xop, regalimant aigua per tota arreu.Elscambrers van haver de pescar el móbil i les claus de la piscina. Quan vam marxar hi havia una cua de més de mitja hora per entrar en aquesta espectacular bar-terrassa.

divendres, 5 de febrer del 2010


Aqui de nou i sense gaires novetats. Avui a la tele he vist que fa 44 dies seguits que hi ha tormenta. Els llocs que s'inunden no tenen temps d'eixugar-se que est tornen a indundar. Ahir mitja ciutat va quedar sense llum perque van caure els pals eléctrics durant la tormenta diària...


De moment a mi no m'ha afectat gaire!


Ahir per sopar vaig agafar una llauna de tonyina que vaig comprar al super. Quan la vaig obrir, l'olor i la consitència eren de menjar de gat. Tant és així que vaig pensar que m'havia equivocat.Però a la llauna hi deia "atum" o sigui que suposo que era tonyina. En qualsevol cas me la vaig menjar, (no hi havia res més i el restaurant de l'hotel ja estava tancat)...


Avui espero comprar amb una mica més d'ull!

dijous, 4 de febrer del 2010


Després d'uns dies a Barcelona, torno a ser en aquest "fantàstic" pais, i aquesta "sensacional" ciutat. El viatge va consistir en passar-me 20 hores seguides en un avió (sense tenir en compte l'estona Barcelona-Madrid). Quan vam arribar a Sao Paulo (quasi 12 hores de vol), l'avió no podia aterrar per saturació de l'aeroport. El pilot va estar una hora donant voltes fins que va decidir que calia posar més combustible, i va canviar de destí, anant a Rio. Vam estar 4 hores a Rio ,parats, dins l'avió, havent d'aguantar una bronca monumental de la "sobrecargo" (una hostessa amb galons) que ens va fer estar asseguts i sense parlar pel mòbil durant dues hores. La senyorita Rotenmeyer era una aficionada al costat del que va fer la sargenta!.Després de l'experiència em venen dues preguntes al cap; els que gestionen els aeroports són idiooooootes, com no es pot preveure una saturació? i...som els passatgers de l'avió clients o no de la companyia que "ens" transporta? si jo li clavo a un client la bronca que ens va clavar aquella bleda, segur que el client no torna a comprar res de res...Ja podeu riure, ja, de les meves bronques grau 0, res a veure amb el que va fer la d'Iberia.
A Sao Paulo tot igual. Cada dia tormenta, dia si i dia no inundacions, caos circulatori, contaminació per un tub...tot igual.