dimarts, 17 de novembre del 2009



กระบวนการนี้จะสร้างบัญชี ที่คุณสามารถใช้กับบริการอื่นๆ ของ Googleหากคุณมีบัญชี


Sembla indi, no?doncs es com escriuen en aquest pais. El so es similar al xines, pero l-escritura es mes semblant a la de la India.
Ara soc a l-aeroport i el teclat es diferent per tant no puc posar ni accents, ni apostrofs ni res de res. A Tailandia circulen per l-esquera igual que a Anglaterra. Tambe circulen per l-esquerra a Laos i Vietnam, pero a la Xina ho fan per la dreta. De manera que la frontera deu ser un caos. Gran Bretanya es una illa (encara que ara connectada amb Franca, tampoc hi ha c trencada) per un tunel. Pero passar de Vietnam a la Xina deu ser massa. Aquest pais fa tanta pudor a menjar asiatic que fins i tot a la sala d-espera de l-aeroport la sento. Espero que l-avio, aquest cop angles encara que fa dos dies que la British es va fusionar amb Iberia, faci pudor a camp de futbol de la premier league.No es que m-agradi l-olor a frankfurt i a ceba oliosa pero millor que aquesta pudor a peix de riu mig podrit qualsevol cosa...
La moneda d-aqui es el THB (Thailand Bhat) i te molts zeros (com la lira no fa gaires anys).Aixi un euro son 50 THB. Tot i que tot es molt economic, qualsevol cosa ja val 100 Bhats (que si sabeu una mica de mates son 2 euros). M-han dit que un treballador d-un nivell mig guanya 6 euros al dia, o sigui que uns 132 euros al mes suposant que treballi 22 dies. Aixo no dona ni per pipes a Europa. Com la ma d-obra es tan barata, a tot arreu hi ha personal per un tubo. He entrat a la sala VIP de l-aeroport. No hi havia encara cap altre passatger, i les noies que tenen cura de la sala estaven totes assegudes per terra prenent te. S-han quedat una mica parades quan m-han vist. Be, dono per visitat aquest pais. Encara no li he trobat cap encant.

dilluns, 16 de novembre del 2009


Ahir vam sopar un altre cop en un restaurant Tailandés. Era de més categoria que el del migdia i per tant va costar uns 18 euros per persona. Jo per variar quasi només vaig menjar arrós. Ens van portar uns peixos grossos, i quan anava a agafar un tros de peixot, la francesa em va dir que semblaven els que haviem vist a l'aigua del riu. Em va agafar tant fàstic que vaig tornar el peix a la plata i vaig continuar amb l'arrós. De postres ens van portar fruita amb arrós dolç, o sigui que la meva dieta és força variada, arrós, arrós, arrós i una mica de fruita o pollastre. Avui, a les 12 del migdia han parat la reunió. He preguntat quin era el motiu i la resposta ha estat que era l'hora de dinar. Jo encara tenia l'esmorçar a l'estomac (que afortunadament ha consistit en café amb llet i una torrada, encara que hi havia diferents tipus d'arrós en el buffet de l'hotel). I per variar he dinat arrós, només arrós perque tornava a haver-hi uns peixots similars als del riu. Entre el fàstic que em feien i l'hora que era no els he pogut menjar.

Ara esta plovent a bots i barrals. Sort que ahir va fer bo perque no em puc imaginar fer el recorregut que vam fer sota la pluja. Però tot i ploure no baixem dels 30 graus.

diumenge, 15 de novembre del 2009




Hola de nou!


Ja quasi ha passat un altre dia. Avui he visitat aquesta "fantàstica" ciutat...Es cutre, cutre, cutre. Hi ha dues zones amb palaus tailandesos que són com estar a Port aventura però sense Dragon Khan. La resta és horrible. Us envio una fotos que he fet amb la Blackberry des d'un barquet que ens ha portat pel riu perque us feu una idea del que es veu des de l'aigua. Això si, si vas a zones no turístiques resulta bastant económic. Hem dinat en un xiringuito tailandés per 3,5 euros (un plat d'arrós amb pollastre i una cervesa). He pujat a una torre horrible des d'on es veia tota la "bellesa" de la ciutat. També he vist el famós buda que hi ha "tumbado a la bartola". Diuen que està en aquesta posició perque així assoleix el Nirvana. Ho he provat però no he notat res. Medeix 46 metres de punta a punta, però esta envoltat de columnes i per tant no es pot veure gaire bé.


Aquí la gent per saludar mai es toca (això ja m'agrada). Només uneixen les mans per davant del coll com si estessin resant i diuen "sauasni" o alguna cosa així. L'altura on posen les mans depen de la categoria de la persona a qui s'adrecen. Així només les posen a l'altura del front o més amunt si es tracta de Buda o del Rei. A mi m'han saludat sempre amb les mans per sota el nas..
Durant el trajecte amb el vaixell hem parat en un punt a comprar pa. Pensavem que el guia aprofitava per fer la compra i que aquesta nit tenia una party a casa seva perque ha comprat 5 bosses de pa de motllo!.Resulta que eren perque nosaltres donessim menjar als peixos. I quan hem començat a llençar pa al riu han aparegut uns peixots que feien un fàstic espantós. Eren tan grandots que les gavines de la zona estan superescanyolides ja que no els poden pescar. Vaja, un altre ecosistema trencat...

dissabte, 14 de novembre del 2009


Hola:

Avui el dia és molt curt molt curt!!!

M'he despertat al matí i ja eren les 4 de la tarda. No he volgut esmorzar a l'avió perqué, com de costum, he preferit dormir. Quan he arribat a l'hotel he sortit a donar un volt i com tot el menjar que venen pel carrer és fastigós i fa pudor encara no he menjat res.

Ara he quedat amb una noia francesa per anar a sopar alguna cosa i com no he menjat res des de que m'he despertat serà el meu esmorzar! o sigui que espero que al restaurant tinguin cafe amb llet i galetes com el que em va preparar l'Ignasi el dia del seu sant.

Aquesta ciutat sembla bastant lletja, contaminada i plena de tràfic. De moment encara he vist poc, només el trajecte de l'aeroport fins a l'hotel, però no pinta gaire bé. Crec que és similar a Shanghai, o sigui que igual que visitant el Marroc el Romà i jo vam donar per vist el tercer món, amb el viatge a Shanghai crec que podem donar per vist el món asiàtic (que d'altra banda és també tercer món...)