Diumenge vaig sortir en bicicleta pels voltants de Tucson. Hi vaig anar amb un alemany. Vaig llogar una specialized amb triple suspensió i haig de dir que vaig poder anar pel camí de pedrotes amb molta dignitat!La bici ajudava força!. Vam fer un recorregut que va durar unes 3 hores, i vam arribar al Catalina Park, un parc natural molt famós a la zona. Durant tot el camí vam estar envoltats de cactus, caure volia dir quedar foradat com un colador. De fet quan vaig arribar a l'hotel tenia punxes per tot arreu, especialment al cul! Vam veure molts conills enormes, det tamany de la roda de la bici.Sembla ser que són l'aliment principal de les vibores però no veig jo com una serp es pot empassar un conill tan gran. Afortunadament no vam veure cap serp, són mes habituals a l'estiu quan fa molta calor. Dilluns vam repetir l'excursió però menys estona ja que haviem d'anar a treballar. Vam quedar a les 5.30 del matí i a les 6 ja estavem pedalant!

Tal com vaig comentar al darrer blog, ja sóc a Tucson. Aquestes imatges les he pres mentre a Barcelona era l'hora de sopar. De dia fa bastanta calor, a la nit refresca força. Sembla ser que pels voltants de l'hotel està ple d'animals, entre ells escorpins i moltes serps, víbores! Diuen que vigilem no entrin dins les habitacions, A dins l'hotel he vist conills i a la piscina hi ha un parell d'anecs nedant tot el dia.

La foto on no surto jo és la vista des de l'habitació. Els edificis són tots d'una o dues plantes i queden camuflats entre la vegetació de cactus.

Avui tenim canvi de paisatge. Ara sóc a Houston camí de Tucson a Arizona. Realment m'ha alegrat poder passar el cap de setmana en un lloc diferent de Sao Paulo. Tucson diuen que està considerada la millor ciutat dels Estats Units. També és la zona habitada continuament més antiga de l'hemisferi nord. Ah! i està agermanada amb Segovia. Es troba només a 96 km de méxic. La ciutat està envoltada d'un desert on hi prolifera un cactus que es diu saguaro i que pot arribar a tenir una alçada de 10m.
Ara hi fa un temps primaveral amb uns 25 º de dia i uns 12 a la nit. I evidentment, com és una zona desértica, hi plou molt poc!
No se si hi ha gaires coses a visitar, però en qualsevol segur que és una ciutat més segura i neta que Sao Paulo.

Ahir vaig anar a Barueri, una ciutat a uns 50 km de Sao Paulo, per veure el partit. Ultimament hi ha hagut problemes amb el lloc habitual de reunió, i per tant no hi ha cap opció per veure el partit. Vam dinar en “petit comité” a base d’escalivada, truita de patata i pollastre. Um cop acabat i celebrats els tres gols, vam quedar-nos una estona més, per veure si el Valladolid ens donava alguna alegria, però veient com anaven els primers minuts, vam decidir marxar a la mitja part. Durant el dia va ploure força, de fet anant cap allà vam enganxar una tormenta important de vent i pluja. Com diuen alguns, circular per aquí és més un rallye que altra cosa.
Quan ens acostavem cap a casa, ja de nit, vaig veure que tot el barri estava a les fosques. La tormenta havia provocat uma explosió a la central eléctrica que alimenta el barri, i no hi havia electricitat. La majoria dels múltiples restaurants que hi ha per la zona estaven tancats. Feia por caminar pel carrer (més de l’habitual). Una noia alemanya que treballa amb mi i que viu també al barri, em va trucar i em va dir que el llum havia marxat a les 12 del migdia. Afortunadament no tinc res a la nevera que es faci malbé, perqué després de tantes hores sense electricitat i amb la calor que torna a fer... O sigui que a les vuit de la tarda jo era a casa sense poder sopar, llegir, cuinar, mirar la tele i sense poder sortir al bar de la cantonada per estar tot tancat. Afortunadament sobre les 2 de la matinada m’he despertat perqué ha tornat el llum, i com era d’esperar, el de la meva habitació havia quedat encés.
(la foto seria tot negre, negre, negre...per tant no la poso)

Ahir vaig estar a l'estat de Santa Catarina. Brasil es composa de 27 estats, la majoria d'ells més grans que la península ibérica. Però l'estat de Santa Catarina, és dels petits (deu ser com 3 o 4 vegades Catalunya) i té uns 6 milions d'habitants. Per tant està bastant despoblat. Té unes platges magnífiques que vaig veure des del cotxe amb molta enveja per no poder baixar a donar-me un bany. Vam anar a dinar a un restaurant que estava enmig d'una urbanització que em va recordar a "La Gavina" de S'Agaró. Però tot era més bonic perqué els jardins eren molt més frondosos plens de plantes tropicals.Realment un lloc fantàstic, ric i ben cuidat...L'únic problema és que la gent s'ho pren tot amb molta calma i vam estar quasi dues hores per dinar, havent demanat només peix a la planxa!

Avui farem una mica de cultura paulista. A continuació teniu la foto de la plaça de Sé. Aquesta plaça es troba al centre de Sao Paulo i és des d'allà on es compten els kilómetres de les carreteres de Sao Paulo, és a dir que és el kilómetre zero. L'esglèsia que veieu és la catedral. un dels cinc temples gótics més grans dels món. A la foto la veieu bastant maca, amb un cel blau...però quan ets allà, tot és brut, la catedral és grisa de la polució i el cel rarament és blau!

Se que la plaça es diu plaça de Sé perqué agaf el nom de la catedral. Però no se perqué la catedral es diu Sé. Miraré de buscar informació i donar-la en un altre post, encara que potser algun lector en pot tenir alguna idea.