dissabte, 11 de desembre del 2010


Ahir ja vaig tornar de l'estat de Santa Catarina. Alla vaig dinar i sopar cada dia peix (per cert, molt bo!) i com volia canviar de menú vaig pensar en anar al Ráscal a menjar pizza. Pero pel camí vaig trobar un altre lloc on feien pizzes amb llenya i m'hi vaig quedar. Un cop dins i quan ja havia demanat una capirinha vaig saber que les pizzes només les fan a la nit. O sigui que em vaig haver de conformar amb una amanida no gaire bona. A la nit vaig anar al bar Brahma. Brahm es una de les dues cerveses més importants del Brasil L'altre és Skol. El bar és molt típic d'aquí, i sembla ser que si no hi has anat mai no ets ningú a Sao Paulo. O sigui que ara ja sóc algú. Es troba al centre de la ciutat, a prop d'on vam estar passejant per Setmana Santa però sembla ser que costa molt arribar-hi. De fet ens vam convocar a les 6 de la tarda, jo vaig arribar a les 6.15 i el següent va arribar a les 7:15. O sigui que per un cop vaig ser la primera i em vaig haver d'esperar. Cal dir que l'últim va arribar a les 8 perqué s'havia perdut. Això em va confirmar que el fet que jo estés perduda 3 hores el primer dia que vaig conduir no és res anormal. Ah! ja tinc dos salers més per la meva col.lecció! quan torni començaré a escriure en el blog de salers!

dijous, 2 de desembre del 2010


Aquest pais té moltes coses bones. Es net, ric...però arriben a extrems una mica bésties com podeu veure a la següent notícia publicada a principis del 2010...

Condenado con penas de dos años de cárcel
Prohibido comerciar con chicle en Singapur

El Gobierno de Singapur afirmó que mantendrá su veto total a la importación y venta de chicle, todo un símbolo de la imagen estricta y pulcra de la ciudad-estado, un oasis de prosperidad en el Sudeste Asiático
.


Sembla ser que si et pesquen menjant chiclet y ets turista, no et fiquen a la presó...de totes maneres no ho provaré!

dimecres, 1 de desembre del 2010


Hola, després d'uns quants mesos torno a ser aquí. Aquest cop des de Singapur. Aquesta ciutat-pais de 4 milions d'habitants, segueix igual que la darrera vegada que la vaig deixar ara fa 2 anys.

La diferència és que aquest cop he volat amb Singapur Airlines enlloc d'Iberia. D'entrada, quan vaig arribar a l'avió, vaig flipar amb l'espai assignat als passatgers de business. Es com una petita habitació. Tal com podeu veure a la foto, cada persona té l'equivalent a dos seients d'Iberia. Però a l'hora de dormir, he descobert que no tot era tan meravellós, el seient quasi bé no es reclina i per tant has de dormir quasi assegut. Un cop a l'hotel, tal com dic, res de nou. Molta calor, molts centres comercials on venen el mateix que a Europa i molta olor a menjar asiàtic. De moment port el tema del jet lack bastant bé. Espero aquesta nit aguantar durant el sopar que tenim amb els alters colegues i no caure dormida com fan alguns.