Avui torno a ser a la "Suissa Brasilera", aquest cop per una reunió amb l'empresa. Això indica que, tot i que el Brasil és molt i molt gran, no hi ha gaires llocs bonics on anar que quedin a un cop de cotxe de Sao Paulo. Si que hi ha algunes platges a uns 200 Km que no estan malament, però com pels Brasilers, tot i que molts dies arribem als 24 graus, és hivern, doncs toca anar a la muntanya. Com és habitual en aquest tipus de reunions, sempre hi ha una activitat social relacionada amb temes de recursos humans. Avui tocava liderar un Quad. Al principi m'ha costat de dominar, jo em comportava com si est tractés d'una moto! Però després de 90 minuts de conduir pel fang i sota la pluja, el Quad i jo ens hem fet amics i m'ha sabut greu deixar-lo.

Aquest cap de setmana he estat a l'anomenada "Suissa Brasilera". He trobat que el lloc era molt semblat a la Cerdanya, amb una altura de 1.3 00 metres, i una temperatura com la de la Cerdanya a la primavera. Pels Brasilers feia massa fred i per tant anaven tots amb barrets, bufandes i guants. El poble principal esta construit imitant els pobles del centre d'europa. Tot plegat feia que oblidés que sóc al Brasil i em sorprenia quan em parlaven en portugués. Els restaurants oferien principalment plats per passar el fred, salsitxes alemanyes, choucroute, fondues de formatge, carn i xocolata...I pel carrer es podien comprar vasets de xocolata desfeta per fer passar els fred provocat pels 15 graus de temperatura que teniem a la tarda.

Aquesta foto no és de Brasil, sino del dia que vaig estar firmant la meva primera obra literària:

"Un matrimoni Blaugrana".

Us animo a tots aquells lectors del meu blog a que el llegiu si no ho heu fet ja!

Dijous i divendres vaig viatjar a l'Estat de Santa Catarina, al sur del pais. Ja és la tercera vegada que hi vaig però com fins ara no havia pogut fer turisme, vaig decidir agafar-me el divendres festiu i donar un volt per la zona. La capital de l'estat és Florianópolis, però els brasilers en diuen Floripa per abreujar. Divendres al matí feia molt bon dia i vaig decidir demanar un canvi en el vol de tornada i quedar-me fins diumenge. Però no va tardar en tapar-se el dia i rápidament vaig descobrir que és un lloc on quan plou no es pot fer res de res. Fora de les platges, no hi ha res a visitar ni a fer, de manera que vaig mantenir el bitllet de tornada per divendres a la nit. Malgrat les pluges, vaig poder comprovar que les platges no són res de l'altre mon, tot i que no m'atreveixo gaire a dir-ho perque com he "rajat" tant de Sao Paulo, semblarà que m'ho carrego tot en aquest pais...

Ja de tornada a casa, vaig sopar en un bar on vaig descobrir que hi ha una altra manera de penjar samarretes a casa. Ho podeu veure a la foto.