No tinc gaires novetats a comentar d'aquesta ciutat-pais. Son 7 m d'habitants en una superfície unes 10 vegades la de Barcelona. Tenen les pretensions de Singapur i la cutrez de la Xina. Hi ha edificis que són auténtics formiguers. Ja miraré de passar algunes fotos. De moment passo una de la catifa de l'ascensor de l'hotel. Es un fet insignificant però dóna una idea de com és aquesta ciutat. Cada dia canvien, a les 12 de la nit, totes les catifes dels ascensors per fer-hi constar el dia de la setmnaa en el que estem. Jo penso que tan per tant, podrien tenir una catifa amb cada dia de l'any!

D'altra banda és un bon lloc per perdre pes. Crec que en 24 hores només he menjat una mica de fruita, un iougurt i pekin -duck. Tot i haver vist que els ànecs estaven penjats d'una porta, sense cap mena d'higiene ni refrigeració, com els donen bastant torrades, vaig pensar que podia menjar-los sense que em passés res. El foc ho aniquila tot.

Desprès de molts mesos sense escriure al blog, avui parlaré sobre Hong kong. No puc dir gaire encara perqué tot just acabo d'arribar. En les poques hores que porto aquí, ja he vist que és una ciutat que fa la mateixa pudor que totes les ciutats asiàtiques. Suposo que és l'olor que fa el menjar que venen pels carrers. Sempre em pregunto si quan els asiàtics venen a Barcelona, pensen que fa olor a Europa, igual que jo penso quan vaig a les ciutats de l'Asia.
L'equip de futbol de Hong kong és molt fluix. Crec que poques vegades ha guanyat res, encara que l'any 2009 va guanyar contra el Japó proclamantse campió dels Jocs d'Asia oriental. Des de llavors ha guanyat algun altre campionat però no és un equip que destaqui per ser gaire bo, vaja, com l'Everton més o menys.

Avui ja marxo de San Francisco. No he pogut escriure fins ara básicament pel canvi d'horari. Les 8 hores de diferència que hi ha fan que quan arribo a l'hotel no tingui cap ganes de connectar-me, sinó d'anar a dormir. La resta del dia no tinc temps. Diumenge vaig passejar per la ciutat i vaig visitar Alcatraz, la presó més famosa del món. Es troba en una illa idílica a pocs metres de San Francisco. (com podeu veure a la foto) Recordo que l'àvia hi va estar també i em va explicar que els presoners els feien dutxar cada dia amb aigua calenta per tal que si fugien, trobessin l'aigua del mar tan freda que no poguessin arribar a la costa. Sembla ser que dels pocs intents de fugida que hi va haver, cap va tenir éxit.

Malgrat que la previsió meteorológica era de pluja tots els dies, ha fet molt sol. M'ha sorprés que aquí no encertessin les previsions. Quan vaig ser a Boston ja fa més de 18 anys, em van saber dir, dos dies abans, a quina hora començava la tormenta de neu que va fer que m'hi hagués de quedar 3 dies més. I ara no són capaços de dir si farà sol o plourà? Increíble.

Ah! en breu actualitzaré el blog dels salers amb les dues noves adquisicions que he fet. No us ho perdeu!

Un altre cop escric al blog, un altre cop a Sao Paulo.

Aquest matí he fet una ruta pel centre, per ensenyar la "bellesa" d'aquesta ciutat a un amic de l'empresa de Barcelona que ha vingut per feina durant aquesta setmana.

La veritat és que la ciutat m'ha agradat. Potser amb el temps, he baixat tant les meves espectatives que llocs que fins ara trobava horribles m'han semblat bonics. Hem pujat a l'edifici Itàlia, que és el segon més alt de la ciutat. El van inaugurar l'any 1965 i és patrimoni històric per estar considerat un exemple de l'arquitectura vertical. I tan vertical que és, com podeu veure a la foto.Des del 44 pis, hi ha una vista impressionant de la ciutat. Ho hem pogut observar des d'un bar situat en aquest pis, on només entrar et cobren 20 reais...