No tinc gaires novetats a comentar d'aquesta ciutat-pais. Son 7 m d'habitants en una superfície unes 10 vegades la de Barcelona. Tenen les pretensions de Singapur i la cutrez de la Xina. Hi ha edificis que són auténtics formiguers. Ja miraré de passar algunes fotos. De moment passo una de la catifa de l'ascensor de l'hotel. Es un fet insignificant però dóna una idea de com és aquesta ciutat. Cada dia canvien, a les 12 de la nit, totes les catifes dels ascensors per fer-hi constar el dia de la setmnaa en el que estem. Jo penso que tan per tant, podrien tenir una catifa amb cada dia de l'any!

D'altra banda és un bon lloc per perdre pes. Crec que en 24 hores només he menjat una mica de fruita, un iougurt i pekin -duck. Tot i haver vist que els ànecs estaven penjats d'una porta, sense cap mena d'higiene ni refrigeració, com els donen bastant torrades, vaig pensar que podia menjar-los sense que em passés res. El foc ho aniquila tot.

Desprès de molts mesos sense escriure al blog, avui parlaré sobre Hong kong. No puc dir gaire encara perqué tot just acabo d'arribar. En les poques hores que porto aquí, ja he vist que és una ciutat que fa la mateixa pudor que totes les ciutats asiàtiques. Suposo que és l'olor que fa el menjar que venen pels carrers. Sempre em pregunto si quan els asiàtics venen a Barcelona, pensen que fa olor a Europa, igual que jo penso quan vaig a les ciutats de l'Asia.
L'equip de futbol de Hong kong és molt fluix. Crec que poques vegades ha guanyat res, encara que l'any 2009 va guanyar contra el Japó proclamantse campió dels Jocs d'Asia oriental. Des de llavors ha guanyat algun altre campionat però no és un equip que destaqui per ser gaire bo, vaja, com l'Everton més o menys.