Començaré amb més lliçons sobre Singapur (república sense rei?).Singapur va ser una colonia anglesa durant molt temps( potser més d'un segle). Això ha fet que aquesta ciutat, tot i estar plena d'orientals (especialment xinesos) tingui tots els trets d'una ciutat anglesa. Malgrat la pudor del menjar, els carrers estan supernets, pots caminar amb seguretat per tot arreu, i la gent fa cua per tot! La llengua oficial és l'anglès i per tant tothom el parla perfectament bé encara que amb un marcat accent xinès.
El Pekin Duck es el "pato laqueado" un plat típic xinés. Quan el Romà i jo vam estar a Shangai en vam veure de penjats (com a la foto) i d'entrada no vam saber de quin "bitxu" es tractava. Us poso una foto perqué veieu quina pinta fa.
Aquesta nit anem a sopar a un italià. Hi ha hagut algú que durant el dinar ha protestat ja que no és gaire correcte anar a un italià a Singapur. Però jo, que tenia al davant una cosa llefiscosa flotant dins un liquid de dubtosa procedència (sopa de noseque) he dit que o italià o no sopo...com sóc la única dona del grup m'han respectat...Us asseguro que vosaltres haurieu estat de "rebaixes" si haguessiu sopat i dinat on jo ho he fet des de que sóc aquí...El fet de que a la una de la nit fos de dia, és degut al canvi d'horari...el meu rellotge marcava la 1:00 quan vaig arribar però eren les 8 del matí segons el so singapurés...
