dijous, 10 de juny del 2010
dilluns, 7 de juny del 2010
Aquest cap de setmana he estat a l'anomenada "Suissa Brasilera". He trobat que el lloc era molt semblat a la Cerdanya, amb una altura de 1.3 00 metres, i una temperatura com la de la Cerdanya a la primavera. Pels Brasilers feia massa fred i per tant anaven tots amb barrets, bufandes i guants. El poble principal esta construit imitant els pobles del centre d'europa. Tot plegat feia que oblidés que sóc al Brasil i em sorprenia quan em parlaven en portugués. Els restaurants oferien principalment plats per passar el fred, salsitxes alemanyes, choucroute, fondues de formatge, carn i xocolata...I pel carrer es podien comprar vasets de xocolata desfeta per fer passar els fred provocat pels 15 graus de temperatura que teniem a la tarda.
dimarts, 1 de juny del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010

dissabte, 22 de maig del 2010

dimecres, 19 de maig del 2010
A continuació he traduit el que han penjat a la intranet de l'empresa en relació al proper campionat de futbol. Suposo que totes les empreses deuen fer coses similars.(faig traducció simultània perqué estava en Portugués):diumenge, 16 de maig del 2010
dijous, 13 de maig del 2010

divendres, 7 de maig del 2010

Avui hem visitat una antiga cisterna turca. Es una mena de cova artificial , molt gran i amb moltes columnes, on s'hi guardava l'aigua per abastir la ciutat. Aquí si que hi havia peixots dins de l'aigua, però no gaire grans.

Ara sóc a Istambul, una ciutat molt bonica i també molt caòtica. Com ho comparo tot amb Sao Paulo és realment un lloc meravellós. Com ve sent habitual en els meus viatges, ja he aprés algunes coses sobre el futbol del pais. Per començar, l'estadi del Besiktas és al costat de l'hotel Si mireu la foto, l'edifici alt que queda a l'esquerra de l'altre edifici alt que sembla més proper, és l'hotel on estem allotjats. Des de les habitacions dels pisos de més amunt es veu l'estadi, i des del carrer també es veu molt bé. A més a més, avui hi ha partit i se senten els cantics de l'afició. A la foto hi ha hagut molt retoc de fotoshop perqué el camp en realitat és molt més cutre. Es molt pitjor que el de l'huracan, per exemple.
També us puc dir que el nom del Galatasarai. D'una banda "Galatas" són els habitants d'alguna zona d'Istambul i Sarai vol dir palau. O sigui que Galatasarai és el palau dels Galates.
Avui hem visitat mesquites i un mercat molt semblant al que vam visitar a Marrakesh. També hem fet un passeig en vaixell pel riu.
diumenge, 11 d’abril del 2010
dilluns, 5 d’abril del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
Diumenge vaig sortir en bicicleta pels voltants de Tucson. Hi vaig anar amb un alemany. Vaig llogar una specialized amb triple suspensió i haig de dir que vaig poder anar pel camí de pedrotes amb molta dignitat!La bici ajudava força!. Vam fer un recorregut que va durar unes 3 hores, i vam arribar al Catalina Park, un parc natural molt famós a la zona. Durant tot el camí vam estar envoltats de cactus, caure volia dir quedar foradat com un colador. De fet quan vaig arribar a l'hotel tenia punxes per tot arreu, especialment al cul! Vam veure molts conills enormes, det tamany de la roda de la bici.Sembla ser que són l'aliment principal de les vibores però no veig jo com una serp es pot empassar un conill tan gran. Afortunadament no vam veure cap serp, són mes habituals a l'estiu quan fa molta calor. Dilluns vam repetir l'excursió però menys estona ja que haviem d'anar a treballar. Vam quedar a les 5.30 del matí i a les 6 ja estavem pedalant!
diumenge, 21 de març del 2010
dissabte, 20 de març del 2010
Avui tenim canvi de paisatge. Ara sóc a Houston camí de Tucson a Arizona. Realment m'ha alegrat poder passar el cap de setmana en un lloc diferent de Sao Paulo. Tucson diuen que està considerada la millor ciutat dels Estats Units. També és la zona habitada continuament més antiga de l'hemisferi nord. Ah! i està agermanada amb Segovia. Es troba només a 96 km de méxic. La ciutat està envoltada d'un desert on hi prolifera un cactus que es diu saguaro i que pot arribar a tenir una alçada de 10m.Ara hi fa un temps primaveral amb uns 25 º de dia i uns 12 a la nit. I evidentment, com és una zona desértica, hi plou molt poc!
No se si hi ha gaires coses a visitar, però en qualsevol segur que és una ciutat més segura i neta que Sao Paulo.
dilluns, 15 de març del 2010
Quan ens acostavem cap a casa, ja de nit, vaig veure que tot el barri estava a les fosques. La tormenta havia provocat uma explosió a la central eléctrica que alimenta el barri, i no hi havia electricitat. La majoria dels múltiples restaurants que hi ha per la zona estaven tancats. Feia por caminar pel carrer (més de l’habitual). Una noia alemanya que treballa amb mi i que viu també al barri, em va trucar i em va dir que el llum havia marxat a les 12 del migdia. Afortunadament no tinc res a la nevera que es faci malbé, perqué després de tantes hores sense electricitat i amb la calor que torna a fer... O sigui que a les vuit de la tarda jo era a casa sense poder sopar, llegir, cuinar, mirar la tele i sense poder sortir al bar de la cantonada per estar tot tancat. Afortunadament sobre les 2 de la matinada m’he despertat perqué ha tornat el llum, i com era d’esperar, el de la meva habitació havia quedat encés.
(la foto seria tot negre, negre, negre...per tant no la poso)
dijous, 11 de març del 2010
Ahir vaig estar a l'estat de Santa Catarina. Brasil es composa de 27 estats, la majoria d'ells més grans que la península ibérica. Però l'estat de Santa Catarina, és dels petits (deu ser com 3 o 4 vegades Catalunya) i té uns 6 milions d'habitants. Per tant està bastant despoblat. Té unes platges magnífiques que vaig veure des del cotxe amb molta enveja per no poder baixar a donar-me un bany. Vam anar a dinar a un restaurant que estava enmig d'una urbanització que em va recordar a "La Gavina" de S'Agaró. Però tot era més bonic perqué els jardins eren molt més frondosos plens de plantes tropicals.Realment un lloc fantàstic, ric i ben cuidat...L'únic problema és que la gent s'ho pren tot amb molta calma i vam estar quasi dues hores per dinar, havent demanat només peix a la planxa!
dilluns, 8 de març del 2010

dimecres, 24 de febrer del 2010

dijous, 11 de febrer del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
Hola,Aprofitant que us vaig parlar de l'edifici en forma de vaixell, he pensat que podem fer una mica de cultura. Aquest edfici (el que té forma de vaixell) és d'un arquitecte molt famós a Sao Paulo que es diu Ruy Ohtake.Es japonés. Ha fet altres edificis famosos a la ciutat com el de la foto que es diu Ohtake Cultural i que casualment porta els colors del Barça. A més a més Ruy Ohtake és el responsable de la remodelació de l'estadi de Morumbi. Se que aquest estadi volia ser la seu de la jornada inaugural dels mundials del 2014, però desconec si ja se sap si la faran aquí o a algun dels altres 11 estadis que havien sol.licitat acollir aquesta cerimònia. La final es jugarà a Maracanà.
diumenge, 7 de febrer del 2010

Ahir vaig anar amb els de la penya del Barça, a dalt de tot d'aquest edifici. Es un hotel que preten tenir forma de vaixell, es complementa amb l'hotel vela de Barcelona! Hi ha una terrassa amb un restaurant i un bar "pijo". Té unes vistes espectaculars sobre Sao Paulo. Com hi vaig anar a la nit, fins i tot aquesta horrible ciutat semblava bonica. Al terrat hi ha una piscina, un senyor hi va caure per accident. Anava tot ben vestit, suposo que es va sentir molt ridicul quan va sortir amb sabates i tot, xop, regalimant aigua per tota arreu.Elscambrers van haver de pescar el móbil i les claus de la piscina. Quan vam marxar hi havia una cua de més de mitja hora per entrar en aquesta espectacular bar-terrassa.
divendres, 5 de febrer del 2010

dijous, 4 de febrer del 2010

divendres, 22 de gener del 2010

dijous, 21 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
dissabte, 16 de gener del 2010
divendres, 15 de gener del 2010

dijous, 17 de desembre del 2009

dimecres, 16 de desembre del 2009

Sam, com pots veure a la foto, la teva idea ja està posada en práctica.
Avui, per primer cop, he passejat pel carrer. He constatat que aquesta ciutat és horrible, fa pudor a combustible mal cremat i és un caos. No obstant, li vull buscar algun encant per si hi haig de passar molts dies, encara que de moment no el trobo. Potser m'hauré d'aficionar a la lliga brasilera? potser hauré de mirar temes gastronómics i fer classes de cuina? ja veurem. Us semblará bé que per sopar us faci feijoao, capixaba o moqueca, enlloc dels plats que cuino ara?
dimarts, 15 de desembre del 2009

dimarts, 17 de novembre del 2009

กระบวนการนี้จะสร้างบัญชี ที่คุณสามารถใช้กับบริการอื่นๆ ของ Googleหากคุณมีบัญชี
Sembla indi, no?doncs es com escriuen en aquest pais. El so es similar al xines, pero l-escritura es mes semblant a la de la India.
Ara soc a l-aeroport i el teclat es diferent per tant no puc posar ni accents, ni apostrofs ni res de res. A Tailandia circulen per l-esquera igual que a Anglaterra. Tambe circulen per l-esquerra a Laos i Vietnam, pero a la Xina ho fan per la dreta. De manera que la frontera deu ser un caos. Gran Bretanya es una illa (encara que ara connectada amb Franca, tampoc hi ha c trencada) per un tunel. Pero passar de Vietnam a la Xina deu ser massa. Aquest pais fa tanta pudor a menjar asiatic que fins i tot a la sala d-espera de l-aeroport la sento. Espero que l-avio, aquest cop angles encara que fa dos dies que la British es va fusionar amb Iberia, faci pudor a camp de futbol de la premier league.No es que m-agradi l-olor a frankfurt i a ceba oliosa pero millor que aquesta pudor a peix de riu mig podrit qualsevol cosa...
La moneda d-aqui es el THB (Thailand Bhat) i te molts zeros (com la lira no fa gaires anys).Aixi un euro son 50 THB. Tot i que tot es molt economic, qualsevol cosa ja val 100 Bhats (que si sabeu una mica de mates son 2 euros). M-han dit que un treballador d-un nivell mig guanya 6 euros al dia, o sigui que uns 132 euros al mes suposant que treballi 22 dies. Aixo no dona ni per pipes a Europa. Com la ma d-obra es tan barata, a tot arreu hi ha personal per un tubo. He entrat a la sala VIP de l-aeroport. No hi havia encara cap altre passatger, i les noies que tenen cura de la sala estaven totes assegudes per terra prenent te. S-han quedat una mica parades quan m-han vist. Be, dono per visitat aquest pais. Encara no li he trobat cap encant.
dilluns, 16 de novembre del 2009
diumenge, 15 de novembre del 2009

dissabte, 14 de novembre del 2009

dimecres, 28 d’octubre del 2009

dimarts, 27 d’octubre del 2009

A part d’això tot com sempre. Ciutat grisa i monótona, reunions interminables i molts dinars, sopars i vi.
Jo segueixo fent pais i ahir, quan em va tocar sortir a parlar davant de tots (hi ha gent de 10 paisos latinamericans) vaig projectar a la pantalla una foto del partit de Roma i vaig dir que és el més important que ha passat des de la darrera vegada que ens vam veure (que va ser al Maig del 2008).
Els Argentins estan bastant en contra del Maradona.D’altra banda no pensen que el Messi només jugui bé en el Barça i al seu pais passi. Saben que és molt estimat a Barcelona.
Apa, fins la propera.
divendres, 2 d’octubre del 2009


dilluns, 28 de setembre del 2009
